Ho va recordar Carlos Gonzàlez -el de “Entre maestros”- l’altre dia a sa Màniga: la clau és la relació que s’estableix, de forma individualitzada, entre el docent i l’infant. Es la mateixa idea que vam conèixer de la ma de Gaston Miaralet a finals dels anys setanta i que hem pogut constatar de forma fefaent en la llarga experiència de ses Sitges (de fet és la primera de les conclusions de la síntesi publicada l’any 1992).

Totes les escoles, la gran majoria dels docents, podrien contar belles experiències on l’enginy i la força d’una persona és capaç de revolucionar una aula, una escola o tota una comunitat, com és, per exemple, el cas de Jaume Fornaris a Son Servera en el primer terç del segle passat.

Però tampoc cal anar tan enfora en el temps; sense anar més lluny, per la finestra de la xarxa, avui mateix -aquest és el motiu del comentari-, de la ma de l’activa Guida Allès, s’ha fet evident el compromís personal de dues mestres menorquines amb un mateix nom, Maria Pons, en una sèrie de belles experiències didàctiques :

https://www.blendspace.com/lessons/x-P2zdeb4f8xGw/poesia

http://bibliotecaiesbielmarti.blogspot.com.es/search/label/RESSENYES%20DE%20LLIBRES

La formula és ben senzilla -que no significa de fàcil aplicació-: idees senzilles, però clares, compromís personal i feina

(Imatge de bibliotecaiesbielmarti)