MENJACABÒRIES

Anthony Brown
Editorial Kalandraka

La visió d’uns capells d’home seriòs volant per dins l’habitació no és gaire agradable, la d’unes sabates sortint de l’habitació tampoc. I si les perdo, què em poso demà? No en parlem de la imatge de la nostra habitació inundada. I si els altres ho saben? I menys encara la idea de ser segrestat per un enorme ocell.

Afortunadament, quan el pobre Bernat està angoixat per qualcuna d’aquestes idees, els seus pares el tranquil·litzen: no passarà res d’això, no deixarem que et passi res… que és de fàcil de dir i que és de mal de fer, en Bernat no hi pot fer més: passa pena, i més encara quan no és a casa i aquell vespre, pobre Bernat, és a ca la padrina i les preocupacions, quan no és a casa, pareixen encara pitjors.
Aix!, en Bernat, si ho hagués contat abans a la seva padrina, se n’hauria estalviades moltes de preocupacions, perquè a ella, quan era petita, també li passava el mateix. Tot es soluciona explicant el teu problema, mal de cap, cabòria, preocupació… a un menjacabòries i posar-lo davall el llit. N’Ignasi, n’Arnau, n’Alícia, en Carles, en Pau, en Robert, na Isabel i centenars de Menjacabòries per en Bernat, i un menjacabòries per cada menjacabòries, perquè en Bernat, que és molt passador de pena, va pensar que pobres ninots, haver-se d’empassar totes les seves preocupacions sense ningú amb qui compartir-les, no era gens just, així que va tenir la brillant idea de fer-ne un per hom. Ara ja no hi ha ni barrets voladors, ni inundacions a l’habitació ni ocells que ens vulguin segrestar, ara tothom dorm com un tronc.
Si ho hagués sabut abans, eh?

Els ninotets menjacabòries tenen el seu orígen a Guatemala. Els infants els fabriquen amb trossos de fusta, tela i fils i, al vespre, abans d’anar a dormir, els expliquen una preocupació i els col·loquen davall el llit. D’aquesta manera, com en Bernat, dormen sense preocupacions.