Arriba l’estiu o no? Bé, l’estiu “oficial” ja ha arribat fa temps, però “l’oficiós”, què és lo que representa l’agost, pareix que fins aquesta setmana no ha fet presència.

Molta calor, xalocot, sopar a la fresca i festes. Si no fos per això… 🙂

Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L´han vacunat contra l´asfalt
en un poblet de costa

On d´amagat l´espera
darrere de l´església
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar i a nit
plena d´estrelles.

Un pel suat Cesc s´ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales

i mirant com la nena
rebossada d´arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment per anar buscar
la parelleta.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós,
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
té un reservat a l´ombra.

I quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat
i li estreny la mà
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.

Que arribi l´agost,
vital i enganxós,
per treure´ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.