Que no, que no… que no som racistes. Aquest és un assumpte totalment superat per la nostra societat. Per exemple això que ha passat fa poc a la ciutat de Ferguson ha estat pura casualitat, un anacronisme dins d’un món modern, madur i civilitzat com el que vivim.

De fet, si ho miram bé, ja hi ha fins i tot gent de color (res de negres, que som gent civilitzada) que nomenam presidents, com n’Obama, i musulmans (tothom sap que moro és despectiu i per això ja està en desús) que deixam jugar a la nostra selecció, com ara en Munir. Però no només això, sinó que aquests darrers també van a classe amb els nostres fills, a les mateixes aules, i nosaltres com si res (mirau si hem avançat). Ja veureu que aviat els nostres al·lots més que dir “fill de puta” per insultar, tiraran la sabata al cap d’algú. No falta gaire per veure-ho… I és que sens dubte som una societat realment moderna, oberta a l’intercanvi.

Basta veure com juguen al parc els nins musulmans i cristians, i com les mares i pares d’ambdues religions es junten en una mateixa rotlana en perfecta harmonia xerrant de les seves coses. O per exemple a Manacor sé d’una escola (de cuyo nombre no quiero acordarme) que té molts de musulmans entre el seu alumnat i en la qual hi ha llista d’espera de mallorquins per poder-s’hi apuntar per així gaudir de l’experiència d’anar a classe amb gent de religió i costums diferents. Però ja poden anar alerta que m’han dit que moltes escoles concertades i privades comencen a reclamar alumnat nouvingut a caramull per fer així més atractives les seves aules i atreure més clientela mallorquina.

Hi haurà algun aprofitat (com aquest tal Pau Quina) que us dirà que no és vera tot això, que som veritables racistes i que basta mirem com els diaris destaquen sempre la nacionalitat de l’infractor d’un delicte: “d’origen marrquí”, “d’origen nigerià”… Bajanades! Això ho apunten perquè és una informació essencial per al lector. En un succés és important saber què ha fet l’infractor, a qui ho ha fet, on, com i quan, però sobretot d’on procedeix. És una data primordial que no es pot obviar a qualsevol bon lector de premsa, sinó la notícia quedaria coixa…

En resum, excuses. Hem evolucionat com a poble i ja està, i això es veu a simple vista, perquè… Un moment, he d’interrompre aquest article perquè acaba d’arribar la meva filla de l’escola i vol dir-me alguna cosa.

• Papà, papààààà….

• Què passa filla?

• Avui a l’escola la mestra de Plàstica ens ha fet treure el plastidecor de color de pell.

• I què?

• Que tothom ha tret el mateix llapis menys en Nuno, que ha tret el negre. Per això no entenc com es diu “de color de pell”, si cadascú té la seva…

Mmmm… empermí val més que doni per acabat aquest article.

Frase destacada: “A Iran no hi ha homosexuals. No tenim aquest fenomen”. (Mahmud Ahmadineyad, expresient d’Iran). I jo (aquest pic el vertader Pau Quina) em deman: no serà que els reprimeixen?