En vista del poc ambient preelectoral que es respira pel poble, m’he entretengut mirant de què es parlava a Flor de Card un poc abans de totes les eleccions municipals que hem viscut durant l’actual etapa democràtica, sempre en referència a temes relacionats amb la política. No es tracta de cap estudi exhaustiu ni res que s’hi apropi, sinó només de pegar una fullejada damunt-damunt per recordar les inquietuds que ens cridaven l’atenció a cada època electoral.
A les primeres, les de 1979, destaca la il·lusió que ens feia tenir per primera vegada un ajuntament democràtic i, en aquest sentit, hi ha articles sobre el dret a votar, la importància d’elegir bé i molta informació sobre cada candidatura, amb un caire més aviat didàctic on s’explicaven els programes i les tendències de cadascú. A les següents vàrem fer entrevistes als caps de llista i totes les candidatures publicaren algun article sobre el seu programa electoral, a més de participar a una taula rodona que posteriorment va ocupar més de nou pàgines a Flor de Card; també hi ha un Editorial sobre els perills de l’abstenció. A les de 1987 es va repetir la mateixa història dels articles i la taula rodona, a la qual hi assistiren més de 200 persones.
El 1991 l’interès per presentar candidatures es va disparar i es va rumorejar que serien deu les que concorrerien a les eleccions, tot i que al final només arribaren a vuit. També publicàrem entrevistes a tots els caps de llista i, el mes anterior als comicis, organitzàrem una Tertúlia que va ocupar set pàgines de la revista. A les següents, com que la cosa seguia més o manco igual, hi ha diversos comentaris sobre els personalismes, ja que tothom volia encapçalar candidatures en lloc d’unificar propostes ideològicament semblants. Fou l’època del Consultori sentimental, on, seguint la línia d’Elena Francis, es responia de manera irònica als dubtes dels polítics. Mateu Puigròs aconseguí per primera vegada la batlia, després d’uns frustrats pactes postelectorals.
Les eleccions de 1999 també varen esser molt mogudes, en part degut a l’aparició del NIU. Es publicaren Editorials els mesos de gener, març i abril i hi va haver articles irònics –gloses, Espipellades…– sobre una certa professionalització dels polítics locals, que presentaren vuit llistes. El 2003 la cosa va minvar un poc, tant en el nombre de candidatures com en els articles publicats, que no començaren fins el mes de març, més tard que mai. Hi va haver cinc candidatures i només un Editorial, el mes d’abril. A les següents, a partir del mes de gener publicàrem una entrevista cada mes als capdavanters, però no hi ha més articles destacables. Finalment, a les del 2011, el mes de gener ens queixàvem de què tres mesos abans encara no sabíem quantes llistes hi hauria. Posteriorment, el mes d’abril, deixavem constància d’una certa rutina, ja que a cinc de les sis candidatures es repetia el mateix cap de llista. No hi va haver entrevistes ni taula rodona.
Com es presenten les d’enguany? Crec que més fredes que mai, ja que des del gener només hi ha hagut un article que fes referència a les eleccions municipals, el mes de febrer, on es donava notícia d’una taula rodona del PI a Sa Coma. També hi va haver un sopar del PSOE per presentar la candidatura i avui mateix n’hi ha un altre per la del PP. És ver que n’hi ha hagut alguns sobre política a nivell de l’estat i també sobre les demandes que el Partit Popular ha presentat contra el batle, però crec que directament no es poden situar dins l’àmbit electoral…, o per ventura sí. No sé a què cal d’atribuir aquesta manca d’interès pels assumptes comunitaris: al desencís dels veïnats envers la política? A la premsa, que té altres interessos? Als mateixos polítics, que prefereixen un nivell baix de participació per seguir fent i desfent al seu gust?… El que és cert és que des del 1979 ençà els temes que preocupen a la majoria de la gent –no a tots, evidentment– són uns altres.