Diumenge per descansar i recarregar piles per afrontar aquesta setmana que ve.

Recarregar les piles per enfilar amb tota l’energia possible aquests darrers dies de campanya i fer així arribar el nostre missatge a tota la gent possible.

I per recarregar-les res millor que abstreure’s una mica i fondre’s amb la natura amb aquesta cançó de Relk, que si no l’heu escoltada mai de ben segur us encantarà.

S’ha obert el cel del món sobre els meus ulls
i des del nou abisme de l’enyor
contemplo el meu passat i el meu futur:
aquest mar en silenci, aquest vell cor
que ens nodreix sàviament a poc a poc.

M’has dut entre les aigües de l’Esperit
fins al límit del mar, fins a la vela
darrera de la vida i puc sentir
ara mateix la nova meravella
de la llum en el vent del meu desig.

Vent del món, vent de mi, més alta vida
de la vinya madura dels sentits;
arbre pur, arbre nou, fonda boscúria
pel llarg camí d’on torno cap a mi
i en mi reneixo sempre com el crit.

Cau el sol. Tanco els ulls i tu ets aquí
com una gran pregària. Des de tots
els angles del misteri et veig venir.
Vius en el meu silenci, en l’or pausat
que assaona la terra que he estimat.