Pareix que el nou govern a les Balears ja està format, així que ja podem donar una primera opinió (millor dit “una primera sensació” ja que és prest per jutjar-los).

Personalment m’envaeix un sentiment contraposatPer una part estic alabat que s’hagi llevat d’enmig l’impresentable Bauzá. Més enllà que no simpatitzava amb les seves idees, he trobat que ha estat un president massa rígid, poc dialogant i que ha fet el que mai hauria d’intentar un president de la nostra comunitat: reduir la nostra cultura, el que som, a la mínima expressió. Per sort això no només és una opinió personal i les urnes així ho han demostrat. Ara, véngui qui véngui, ho té fàcil per fer-ho millor (això sí, en política en 100 dies ja t’oblides de tot el passat  i exigeixes fets als nous governants).

Però per una altra banda m’envaeix una sensació de por, desconfiança (anomenau-la com volgueu) per aquest nou govern que s’ha format. No pels que el formen (tenen la meva simpatia) ni pel que pretenen fer (estic d’acord amb la majoria de propostes que han vist la llum: des de l’ecotaxa (si es fa ben feta i dialogant amb el sector turístic), passant per l’obertura al públic de Marivent, potenciar la llengua catalana, implantació d’una renda mínima garantida, exigència d’un nou model de finançament per part de l’estat, supressió del TIL i la llei de Símbols, combatre la LOMQE, etc.), però sí per com s’han desenvolupat les negociacions.

Més que un govern unit i cohesionat han donat la imatge de desconfiança mútua (amb el que això suposa a l’hora de governar) amb contínues amenaces d’abandonament. No vull saber què passarà quan comenci el difícil… Si ja és complex de per si que es posin d’acord tres partits diferents (això sí, a canvi es té la diversitat de punts de mira), imaginau-vos amb aquest ambient previ de desconfiança.

Potser pugui explicar un poc millor a través d’exemples aquest ambient “enrarit” que he notat:

• Més dóna la sensació d’estar un poc frustrat per no obtenir més rèdit en el govern a partir dels bons resultats electorals obtinguts. Algunes veus apunten que s’ha perdut una oportunitat històrica per encapçalar el nou govern (ho justifiquen amb un “era ara o mai”) o almanco tenir més pes. La frase que va dir un històric de Més com Antoni Verger així ho denota: “La presidència d’Armengol és desviar-se del que la gent va votar” (enllaç). Si tot el partit pensa igual… bé anam.

• Podem, en canvi, donen la sensació de ser “un querer y no poder”. Per una banda volen comandar i dir com s’han de fer les coses, però per l’altra no es volen mullar (en vistes de no gastar-se per a les eleccions estatals) i no entren a l’equip de govern. Això es diu  jugar a dues bandes i no comprometre’s amb la ciutadania. I, a més, té un dany col·lateral: el govern es pot trobar amb oposició a la dreta (PI i PP) i, dins la seva pròpia casa, a l’esquerra (Podem). I el millor de tot, la frase del seu líder: “No descartam entrar al govern després de les eleccions estatals” (enllaç). A això li dic jo tenir barra.

• I el PSIB-PSOE s’ha mostrat amb tanta rigidesa i inflexibilitat en la possibilitat que fos president algú diferent a Francina Armengol, que també em desperta temors. Recordem que el PSIB-PSOE ha aconseguit un dels seus pitjors resultats electorals (si no el pitjor) a nivell autonòmic i que ha estat castigat per la gent (ha perdut milers i milers de vots) i, de fet, només va obtenir un escó més que la resta de partits del pacte, per la qual cosa no entenc tanta exigència que no fos president ningú més que Francina Armengol. Si a cada tema el discuteixen igual…  Per no anar més enfora al Consell de Menorca han quedat a l’oposició per aquest mateix motiu: exigien la presidència.

Esper que tot siguin meres especulacions meves i preocupacions infundades, i que aquest Govern faci una bona feina pel bé de la nostra comunitat. No cridem el mal temps…

I amb  tot… vosaltres què en trobau? Què opinau sobre la composició d’aquest nou govern, de les propostes que han fet i d’així com han anat les negociacions?