Ahir, mirant per casualitat un programa italià, me va donar una idea pel dinar d’avui i ha estat deliciós.
Un Panzerotti és com un cocarroi de pasta de pizza amb diversos farcits.
El Panzerotto o, en plural, Panzerotti és un plat italià. És originari de la regió de la Pulla (Puglia), al sud-est d’Itàlia i molt poc conegut en altres països.
Seguidament vos pas la recepta:
- ½ quilo de farina
- 13 g de llevadura de forn
- 3 culleradetes de sal
- 4 cullerades d’oli d’oliva
- 1 ½ tassa d’aigua tèbia
Per al farciment:
- Salsa de tomàtiga
- 250 g de pernil o de proscciutto ( o bacó)
- 250 g d’olives negres
- 250 g de mozzarella
- Oli per fregir
Preparació
Fondre la llevadura dins l’aigua teba.
Mentrestant, en una ribella, passau la farina per un colador formant una muntanya.
Obre un forat al centre del munt de farina, afegiu la sal i barrejar amb la farina afegint la farina des de fora cap al centre.
A poc a poc, afegeiu les cullerades d’oli una a una en el centre de la farina i cobrir amb la farina per començar a formar la pasta.
Ara, és el moment d’afegir l’aigua amb la llevadura. Començau a fer-ho poc a poc i en el centre de la farina. Es forma com una mena de “piscina”. A aquesta piscina, anau afegint la farina que hi ha al seu voltant fins que comenci a agafar consistència de pasta. Seguiu fent-ho fins a acabar l’aigua. Si veis que vos queda molt pastosa podeu afegir una mica més de farina. Pastau fins que tot estigui ben incorporat. S’ha d’aferrar una mica a les mans, mos hi posarem farina per anar pastant millor.
Posau la pasta a reposar en un recipient enfarinat i cobriu-la amb un padaç durant 2 hores fins que dupliqui la seva grandària i faci efecte el llevat.
El millor és deixar-la en un lloc una mica càlid.
El següent pas és armar el farcit. Aquest és només un exemple, però hi ha tants farcits com volgueu. Podeu experimentar amb diferents combinacions i sabors.
Llavors, piquem en quadradets el pernil (jo hi vaig afegir bacó), les olives i la mozzarella.
Prenem una part de la pasta i sobre la taula enfarinada, passem l’aplanador sobre la pasta fins que tingui més o menys 3 mm de gruix. Es podria fer també amb les mans, com es fan els cocarrois.
Tallem cercles de 15 cms x 15 cms (pots fer-los més petits o més grans) i posem en una de les meitats de cada cercle una mica de salsa de tomàquet, mozzarella, pernil i olives. Cobrim una meitat amb l’altra com si estiguéssim fent una empanada, pressionem bé les vores. La forma i tècnica seria com la fer un cocarroi.
Posa a escalfar abundant oli en una pella fonda i quan estigui ben calent, afegeix els Panzerotti sense posar-ne massa (uns 2 o 3 si la pella es grossa).
Retira’ls quan estiguin daurats i deixa’ls descansar sobre paper per absorbir l’excés d’oli.
Pots menjar-los així sols o acompanyats de salsa de tomàtiga per sobre.
També podeu fer-ne bastants i tenir-los congelats per quan volgueu.
Bon profit!
Molt xulo! Gràcies.
D’aquest plat també n’existeix una versió dolça, amb confitura o crema.
El seu nom, deriva de “panza”, panxa, per indicar, evidentment, la inflor que en permet recollir el farciment, dolç o salat que sigui.
Bon profit!
Molt interessant…Si la versió dolça és tan bona com aquests m’estim més no provar-la o la panxa la posaré jo! 🙂
Sembla bona recepta la vaig a provar, moltes gràcies.
Esper que t’hagui agradat tant com a mi 🙂