L’altre dia mentre anava cap a Manacor amb el cotxe em va parèixer veure na Rosa Forteza córrer  per la carretera. Va ser com un flash, així que tampoc us puc assegurar que fos ella, però després de veure la seva obra Lady, Frank &Stein, ho podem almanco suposar, perquè per fer tantes cucaveles, girs i títeres com va fer a l’escenari s’ha d’estar ben en forma i cuidar el cosset. 

Però no us penseu que l’obra es redueixi a quatre cabrioles i res pus. Si bé ens van mostrar un teatre  per damunt de tot físic i gestual, tot girava entorn d’una història ben contada, la de Frankestein, però actualitzada amb humor i també, perquè no dir-ho, molt d’amor. I és que la ressuscitada aquest pic era l’estimada del doctor, una peculiar Lady, molt més àgil i ballarina que el travat i lent monstre que la literatura sempre ens ha mostrat.

L’obra combina molt bé diversos aspectes: el clown (aquí Alejandro Navarro  i Núria Valerio, la tercera en discòrdia a l’obra i que tan bé dóna el contrapunt més còmic, en són un mestres experimentats, gràcies a la seva col·laboració des de fa temps com a pallassos a hospitals), la dansa, equilibris (Alejandro i Rosa s’hi senten com a casa) i  gags còmics que recorden el millor cinema mut de Chaplin, els Marx o Laurel i Hardy. De fet, les úniques paraules que se senten són pronunciades en un alemany macarrònic, la qual cosa ajuda a agilitzar la sempre dificultosa tasca de fer una obra totalment muda, sense trencar, però,  la gestualitat del conjunt ja que realment s’empra només com a mecanisme humorístic (Chaplin a El gran dictador ja ens va descobrir que un llenguatge tan gruixut i sec com l’alemany, i perdó pel prejudici, pot resultar ben divertit).

En resum, una obra interessant per a tot tipus de públic (la poden gaudir des dels més petits fins a gent més gran) duita a terme de manera brillant pels tres intèrprets.

PD: No ens oblidem de l’escenografia del nostre col·laborador Felip Blau. Quin art!