La passada manifestació dels professors i mestres de Religió el passat 23 de juny reivindicant que s’aclarís la seva futura situació (enllaç) va provocar una d’aquestes converses espontànies que es té amb els companys de tant en tant. Va ser just abans de sortir Sant Joan Pelut, que com que tardava, vam acabar debatent sobre quin ha de ser el paper de la religió dins l’escola.
Però jo faig aquest debat extens a tota la societat llorencina. Quin trobau que ha de ser el paper de la religió a les escoles? Ha d’existir? S’ha de fer només fora d’horari escolar? S’ha de condicionar el seu contingut?
Entrau als comentaris i opinau-ne!
Jo, per la meva part, exposaré aquí el meu punt de vista.
Personalment crec que sí s’ha de fer Religió a les aules (sempre que sigui optatiu), però no en sentit de catequitzar, sinó que en sentit històric i de cultura popular. No podem obviar, per molt que un no sigui creient catòlic, que moltes coses de la nostra societat estan basades en el cristianisme (tenim un passat): des de la majoria de noms de persona (el santoral), fins al calendari (marcat per Nadal i Pasqua), passant per les festes més populars (Sant Antoni, Sant Joan Pelut…). Així, consider que és bo donar a conèixer el que ens envolta i en aquest sentit podria ser útil la matèria de Religió. I en el mateix sentit no estaria de més a certs cursos més avançats, explicar en aquesta mateixa assignatura algunes coses històriques i culturals (mai catequitzar o criticar-les) de les altres grans religions que ens envolten i que tampoc podem obviar: musulmans, jueus, budisme… Així potser rompríem un poc de barreres i no veuríem la gent de les altres religions com una espècie d’extraterrestres, quan si t’hi endinses un poc descobreixes que no fan res gaire més diferent que el cristianisme.
I si bé conec alguns mestres de Religió que m’asseguren que ells no catequitzen, sinó que ensenyen el sentit de les festes populars i alguns valors (i jo no tenc perquè posar-ho en dubte), fins que l’assignatura no vengui regida al cent per cent per la Conselleria d’Educació i l’Església deixi de controlar-la (per no anar més enfora… la llista del professorat) sempre hi haurà cert dubte i sospita a la societat. Si realment es vol fer Història de la Religió i no Religió Catòlica, no ha de ser l’Església qui controli tant aquesta matèria sinó que la pròpia Conselleria. Una altra cosa serien el cursos de Catequesis del capvespre, que podrien tenir tot el suport institucional com tenen altres cursos.
I això no lleva que hi pugui haver professors i mestres de Religió ben vàlids, que es mereixen tot el meu respecte. El problema no és seu, sinó de com està muntat el sistema. I en aquest només el poden canviar els polítics de torn i la pròpia Església.
A la pregunta de “com hauria de ser la classe de religió?” jo n’hi afegiria una altra: “com és la classe de religió?”. Quan parlo d’aquest tema tinc la sensació amb la majoria de persones que estan parlant de la classe de religió que rebien ells mateixos ara fa uns trenta anys, amb una metodologia, currículum i finalitat molt diferents a les actuals. En aquest sentit considero que els prejudicis, com en tants d’altres àmbits, ens van una mica en contra.
He de reconèixer que, tot i ser mestre de religió, ens podríem posar d’acord en la majoria de punts de l’article com la conveniència de la seva presència a les escoles i els motius que enumeres per justificar la teva resposta. També ens posaríem d’acord amb la definició que fas de com hauria de ser i de fet, penso que és la manera com intentem impartir-la la majoria dels docents, i les directrius que rebem a l’hora de preparar les programacions van en aquest sentit.
De tota manera, no podem oblidar que parlem de religió catòlica. També es poden impartir classes de religió d’altres religions a les nostres escoles, les que tenen signat un acord amb l’estat espanyol (i s’està fent) i és normal que cada un miri més per la seva.
Fins i tot ens podríem posar d’acord en que seria convenient que la conselleria participés més en el funcionament de la matèria, en l’elaboració del currículum, designació de docents…