-Tres carreres universitàries per entendre els panells indicatius que hi ha a les entrades que han substituït a les recepcionista de tota la vida, tanmateix com que un 95% de la gent no entén els panells, els metges i infermeres han de fer també la feina de recepcionista.

-Les cames d’un corredor de marató per anar des de les consultes al bar-restaurant. Per arribar-hi des del mòdul A, a un bon ritme hi ha com a mínim 7 o 8 minuts. Ni em vull imaginar el temps que deu estar una persona que tengui dificultats per caminar.

-Una cartera ben plena per pagar l’aparcament. Prop de 4€ per 2 hores i mitja d’aparcament a un hospital públic. No té nom, i molt manco per la pobre gent que hi ha de passar dies sencers.

-La paciència d’un sant tant si ets treballador com si ets usuari per haver de patir dia rere dia els problemes estructurals d’aquest hospital que, com passa amb els grans edificis públics que s’han fet els darrers 15 anys a Mallorca, és un autèntic desastre.