Ara que fa pocs dies s’han complit vint-i-cinc anys de la publicació del mític àlbum Nevermind, de Nirvana, (com d’aviat passa el temps…) en aquesta secció el recordam amb dues de les seves millors cançons.

De Nirvana ja n’hem xerrat prou aquí, però cal recordar que Nevermind (1991) va ser el disc que li va donar l’impuls final cap a l’èxit  i va marcar tota una generació (la meva), la qual es va anomenar X o Generació perduda (un nom no gaire optimista, a pesar que molts vam acabar trobant el camí, però molt millor que aquesta de Generació Nini que ara sents a dir). A partir de llavors Nirvana va començar a sonar per tot, i els cabells grenyosos i despentinats (i un poc bruts i nyafagosos, per què no reconèixer-ho) van començar a lluir als instituts, acompanyats de les inseparables Converse. 

Per recordar aquest gran disc, vos deix dues de les seves peces més emblemàtiques (més enllà del típic single Smells like teen spirit) subtitualdes perquè entengueu el sentit de la lletra, anguniosa  i poètica alhora.

El primer tema és Come as you are (molts potser la reconegueu més en sentit acústic ja que obre el famós àlbum Unplugged) i parla sobre la confiança i la sinceritat en les relacions entre iguals.

El segon és una balada, també present a l’Unplugged, Something in the way, que relata l’experiència de Kurt Cobain, el cantant, de viure uns dies sota un pont durant la seva joventut mentre cercava llar.