Joan Melià i Garí és llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, de la qual és actualment professor adscrit al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. El seu camp de treball s’ha centrat en la sociolingüística, la didàctica de la llengua i la planificació lingüística.

És membre del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) i de la xarxa de grups de recerca Coneixements, Representacions i Usos del Català (CRUSCAT).

Entre d’altres treballs, és autor de “Llengua i immigració: la llengua i els immigrants de segona generació a Mallorca” (1992), “La política lingüística a les Illes Balears” (1992), “La llengua dels joves: comportaments i representacions lingüístics dels adolescents mallorquins” (1997), “La situació lingüística a les Illes Balears: estat crític” (1999), i “Immigració i normalització lingüística” (2004); també és coautor de “Proposta de model de llengua per a l’escola de les Illes Balears” (1999) i de la “La llengua catalana a Mallorca: propostes per a l’ús públic” (1999). En el camp de la didàctica de la llengua, és coautor d’”Alfa: mètode d’autocorrecció gramatical assistida” (1995) i de “Frases i texts: exercicis d’autocorrecció de llengua catalana” (1999).

Fou vicerector de Normalització Lingüística de la UIB i director general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (1999-2003).

El 2010 va rebre un dels Premis d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla i el 2014 va guanyar el Premi Pompeu Fabra de trajectòria professional, científica o cívica.

[peg-gallery album=”http://picasaweb.google.com/data/feed/api/user/115735431959791905565/albumid/6338571695624184481?alt=rss&kind=photo” ]