Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.
I aquest és l’esbart d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: conferència de Jeroni Galmés, el nostre estimat Bauzá (de nou), les “mogudes” Nadales escolars, dibuixos rupestres de membres virils a la nostra vila… i molt més!
- Per una banda els ecos, amb la seva boina, senalló i roba ecològica (no tenc ni la més remota idea de què vull dir amb això). Per l’altra, els modernets, amb els seus aires científics, ulleres de pasta (encara que hi vegin bé) i aires d’investigadors aplicats. O dit d’una altra manera Agricultura ecològica vs transgènics, el nom de la conferència que el proper divendres, 23 de desembre a les 19:30 hores, presenta Card.cat a l’Espai 36.
Jeroni Galmés, doctor de la UIB i expert en això dels transgènics, ve dispost a convèncer els ecos de la seva decidida aposta per aquest tipus de productes “no ecològics” i aquests darrers, per la seva part, tendran torn de rèplica a la part final de la conferència per defensar la seva part.
S’espera una bacanal (dialèctica…) més que interessant!
Jeroni Galmés, un al·lot fiter que no va de coverbos “ecològics”.
- Ja vam escenificar clarament el pànic que ens produïa el possible retorn de Míster Bauzá al capdavant del PP. Però he de reconèixer que al final l’he entès. Aquest homo s’avorreix al Senat i necessita acció. A les dades em remet:
a) Bauzá durant els darrers 15 mesos al Senat: 1 pregunta (i per més inri per defensar les inversions en les Forces Armades, es cotri tu!).
b) Francesc (Xisco per als amics) Antich, en el mateix període, més de 3.576 preguntes per escrit, 4 preguntes al ple i les mateixes en comissió, a més de 62 intervencions en plens i comissions (enllaç).
No seré jo qui defensi en Xisquet, però els números canten per si mateixos. La resta són verbes…
- Pares alçant el crit al cel, barricades a punt de sortir en escena, la nitura generalitzada… Quin sarau que es va muntar, tu, per Sant Llorenç. A partir del rumor que a l’Espai 36 ja no hi havia entrades per a veure els nins cantar les Nadales, el poble va entrar en fallida, així literalment.
Tanta sort que aquest document publicat va arrelgar la papereta. Ca barret! Ni el tractat de Versalles, tu…
El document salvador.
- Mirau això…
Idò no n’hi ha ni un que sigui meu. Tot és de gent experta que m’ho fa saber per Whatsapp, però no me’n duen cap senalló els molt glepes. I jo que diua la neura de menjar-ne a voler… Però hem de reconèixer que ha estat un mal any (excepte pels quatre entesos, i glepes, abans mencionats). Al mercat, o bé directament no n’hi havia, o bé costaven 40 euros. Senyal inequívoca de mala anyada. Miam si l’any que ve…
PD: I no, no me maneu a mi a cercar-ne que cada pic que hi he anat he tornat amb el senalló ple… però d’arbosses, molt més visibles i que es poden collir sense agafar mal d’esquena.
- Jo no sé si aquests jovençans o al·lots pucers d’avui en dia van molt desbaratats o sortits o com es digui, però pel poble tenen una obsessió pels membres fàl·lics que és massa. A cada pintada que fan no perden ocasió per implantar el membre viril masculí ( o fal·lus si ens posam cultes). I mirau que ho és lleig… (el membre vull dir).
