El cap me bull…

EL CAP ME BULL …….i ja fa mesos que volia escriure sobre un tema que no agrada a la gent, EL FUTUR DELS NOSTRES FILLS.

De tant en tant feim menjues amb altres famílies, el fills ens ajunten amb altres pares i mares, i a aquests dinars/sopars la gent parla un poc de tot: esport, política, de la feina… d´assumptes molt generals i dels quals la gent en diu la seva.

Amb totes aquestes converses me n’he adonat que, la gent, tenim la gran habilitat de tirar pilotes fora i donar la culpa i responsabilitzar als altres del que ens passa: als polítics, al sistema, a la globalització, a l’àrbitre, al veïnat, als treballadors o als caps, a la crisi (aquesta se´n duu “l´amarilla”)… i tu mateix pots anar engreixant aquest llistat interminable de CULPABLES.

Aquesta “habilitat” de fer-nos la VÍCTIMA sempre està al nostre dia a dia i ens fa viure d´una manera molt més tranquil·la, perquè ens lleva tota responsabilitat del que fem o deixem de fer i passa la pilota a un altre individu, del qual possiblement ni sabem qui és ni el coneixem. Tot i que INCONSCIENTMENT sabem (ho sabem !!! però tenim la mirada posada en el que fa l´altre i no som capaços de fixar la mirada cap a dintre, cap a nosaltres) que tot el que ens passa al nostre entorn és conseqüència dels nostres petits actes quotidians o, també, dels que deixem de fer i omitim per no canviar el nostre “modus vivendi”.

“TENIM LA MIRADA POSADA EN L’ALTRE I NO SOM CAPAÇOS DE FIXAR LA MIRADA EN NOSALTRES”

Deixeu-me que vos posi un exemple del que me fa bollir el cap:

Una de les frases que es repeteix en aquestes reunions/DINARS és: “els nostres fills no tenen futur, no tindran feina…” (aquesta frase la solen dir les parelles que tenen feina els dos i viuen una realitat diferent de les parelles que un dels dos està fora feina).

Vet aquí que sabem (imaginam) que, si el futur segueix aquesta línia, de la qual els nostres pares o padrins o repadrins mai havien pogut imaginar, la feina seguirà el seu curs a la baixa. Possiblement, podem o no encertar, però com que ni els millors economistes del món poden preveure el què passarà (està més que demostrat que ningú havia previst el món actual) i la gent prediem, o mos pensam que tenim el poder i/o habilitat de preveure el què mos passarà. Feim futurologia depenent de la nostra realitat, creences i vivències i mos apoderam, fent de la futurologia una habilitat però, i em repetesc, donant la culpa a: polítics, grans empreses, sistema, globalització, l´àrbitre, l´entrenador, el mestre, el temps, etc, etc.

I jo me deman , per què no agafem les regnes del nostre present per poder fer un futur millor per als nostres fills?

-Què estam fent avui que NO ajudarà als nostres fills?

-Què NO estam fent avui per millorar el futur dels nostres fills?

Des de la meu humil interpretació de la vida, pens que nosaltres, la societat, els individus, tenim el poder i que, en petites ACCIONS PROACTIVES i CONJUNTES, fugint de la INDIVIDUALITZACIÓ que està aflorant tant els darrers anys a la nostra societat, i realitzant petits actes quotidians que seran la llavor del nostre present i futur dels nostres fills.

Què podem fer per ajudar als nostres fills?

Un exemple que me ve al cap és el PODER DE COMPRA. Si volem un futur millor hem de comprar a les petites empreses, productes locals; millor comprar als pobles, així no contaminam comprant el producte de l´altra punta del món i així generam riquesa al nostre entorn.

“SI VOLEM QUE ELS NOSTRES FILLS TENGUIN FEINA HEM DE COMPRAR AQUÍ I FOGIR DE LES GRANS EMPRESES”

És de lògica que, si compram roba feta a la Xina no cream riquesa, si compram plàtans de l´Argentina contaminam, si compram els mobles a Ikea els nostres fusters no tendran feina, si compram tecnologia a les grans empreses, pagaran menys imposts que nosaltres, si compram ses sabates a Taiwan fetes per nins i dones a sous baixos NO cream riquesa ni aquí ni allà. Comprant als grans supermercats no ajudam als nostres pagesos.

Record quan tenia uns 10 anys i anava amb mon pare a repartir el pa per les botigues del poble: Ca´n Sollo, Na Busquera, Ca´n Bernat, Ca Na Papaleta, Ca S´Artenera, Ca na Pipes, Ca´s Boquet, Ca na Bet, Ca´n Felip, Ca´n Joan de S´aigo, Ca na Pisca, Ca s´Escolà … més de 10 botigues familiars que fa més de 30 anys eren negocis plens de vida i que, gràcies a aquell comerç local, moltes famílies varen poder viure i pagar els estudis als seus fills i no havien d´agafar el cotxe o viure a un altre país per treballar.

Jo també tinc roba de Zara, compro a Mercadona, tinc unes ADIDAS, compro per Internet però, des de fa 2 anys, decidírem destinar un percentatge de les nostres compres d´aliments a les botigues locals que venen productes dels pagesos d´aquí. Deman el lloc on es produeixen els teixits, sabates,… i “intent” allunyar-me, poc a poc, de les grans multinacionals i cerc (he escrit “intent” perquè és difícil trobar segons quins productes locals, “made in Spain” o “made in Europe”. La majoria venen de l´altra part del món).

És una petita llavor que crec que pot ajudar i, a més, me fa sentir millor persona no donar els meus diners a les grans multinacionals que s´enriqueixen i s´aprofiten d´una societat cada cop més materialista sense pensar ni responsabilitzar-nos de les conseqüències a curt i llarg termini. Aconsegueixo una millora econòmica i emocional. DOBLE BENEFICI.

Qui més s´anima a començar?

Quines petites accions tens pensat fer o ja fas? Passam al mode: mirada cap a jo i deixam de ser ser víctimes?

Petites accions, grans canvis? O seguim amb la dita mallorquina : “FOT QUI FOT I VISCA EL REI”?

 

XAVIER AMER (DES FORN)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2 pensaments a “El cap me bull…

  1. Molt bona reflexió, Xavier, i encara millor perquè va acompanyada d’acció. El que intentam fer nosaltres, i més encara des de la meva experiència a una gran superfície de cuyo nombre no quiero acordarme, és comprar tot el que podem a Sant Llorenç. Sí, per ventura és un poc més car, però aconseguim un parellet de petites coses:
    1) Menys despesa de gasoil.
    2) Només compram el que em de menester per cada dia
    3) No tiram menjar.

    Potser és un granet petit però tot compta. I com que va de frases la cosa, aquí vos deix la meva:

    -Pensa globalment, actua localment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.