Per segon any consecutiu, el passat dissabte dia 13 de gener va tenir lloc a les Talaies de Mallorca l’encesa de les torres de defensa pels Drets Humans, organitzat pel departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, amb la col·laboració de: l’IES Marratxí, dels membres de la Societat Balear de Matemàtiques, Amnistia Internacional, Bombers de Mallorca, Servei d’Emergències 112, i Fons Servei Mallorquí de Solidaritat.

Les torres es varen a les 13h i a les 18.15h, i es va procedir a la lectura d’un manifest. A Porto Cristo va llegir el manifest la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manacor, Antònia Llodrà.
A continuació vos oferim el manifest de l’acta i diverses fotos, entre elles les de la Torre dels Falcons de Porto Cristo, i les fotos de Sant Salvador de Felanitx, i Portocolom, facilitades pel fotògraf Biel Bennàssar.
TALAIES DE MALLORCA
Torres de defensa pels drets humans
Manifest 2018
Ara fa tot just un any molta gent es reunia per primera vegada en resposta a la crida del professorat de l’IES Marratxí i dels membres de la Societat Balear de Matemàtiques. Centenars de persones es congregaren al voltant d’aquestes torres de defensa que delimiten el nostre territori, amb la intenció de tornar a donar-los vida després de segles d’inactivitat.
Aquest, però, no era l’únic objectiu d’aquesta iniciativa simbòlica, sinó que es va acompanyar d’una sèrie de reivindicacions: la primera, històrica, per recordar la figura del manacorí Joan Binimelis –que va ser qui va idear el sistema de senyals de què formen part les torres–; la segona, patrimonial, com un toc d’alerta sobre la situació de degradació en què es troben alguns d’aquests elements arquitectònics, i la tercera, humanitària, per reclamar, també, atenció sobre les condicions inhumanes i de privació de drets a què es veuen sotmesos milers d’éssers humans que protagonitzen allò que hem conegut com a crisi dels refugiats.
Un any després d’aquella primera acció, els fets no ens permeten ser gaire optimistes pel que fa a les nostres demandes. Hem deixat enrere l’any Binimelis, que era l’única reivindicació circumstancial, i ens trobam davant les altres reivindicacions, aquestes de caràcter estructural: la patrimonial i la humanitària.
El Consell de Mallorca ha posat fil a l’agulla pel que fa a la defensa i a la restauració del patrimoni arquitectònic, però queda molt de camí per recórrer i, en molts de casos, la degradació encara avança desgraciadament molt més ràpidament que les accions encaminades a aturar-la.
Ara bé, si en un àmbit no només no hem avançat sinó que hem anat enrere, ha estat en la qüestió dels refugiats: aturat el front de Grècia, gràcies a unes negociacions vergonyoses de la Unió Europea amb Turquia, la desesperació ha fet que aquells que cerquen una vida digna hagin optat per vies més perilloses, especialment la italiana i, de vegades, fins i tot la que té com a meta les nostres costes. La xifra de les víctimes mortals ens és desconeguda, queda enfonsada a les aigües de la mar Mediterrània, juntament amb les embarcacions i els seus ocupants.
Enguany també hem conegut les condicions d’esclavatge a què són sotmeses moltes d’aquestes persones, abans d’iniciar el seu viatge incert, a la costa de Líbia, un altre dels països que rep compensacions de la Unió Europea per alliberar-nos del problema.
Mentrestant, els països membres de la UE incompleixen reiteradament els seus propis acords. Alguns, com Hongria i Polònia, s’hi oposen frontalment, i altres, com l’Estat espanyol, no diuen res, però fan tot el possible per no acollir la quota que els pertoca. I, per acabar-ho d’adobar, quan els refugiats aconsegueixen arribar, malgrat les traves, se’ls tracta, literalment, com a delinqüents i se’ls priva de llibertat i se’ls destina a centres d’internament.
No podem, ni volem, callar i mirar cap a una altra banda davant d’aquesta situació d’injustícia flagrant. Per això, avui ens tornam a reunir, aquesta vegada convocats pel Consell de Mallorca i amb el suport i la col·laboració del Fons Mallorquí de Solidaritat i d’Amnistia Internacional per reiterar el nostre compromís en la defensa del patrimoni històric i del caràcter universal i inalienable dels drets humans.