Mots perduts: queuma

Fa devers seixanta anys, quan no hi havia l’actual proliferació de recipients de plàstic, vidre, alumini i paper, en la majoria de rebosts hi havia algunes queumes: per guardar temporament la farina, l’arrós… Ara tot són borses!

QUEUMA f. 
|| 1. Taleca de tela més fina que la saca, emprada per a diversos usos: per a tenir-hi arròs, llegums o fideus (Manacor); per a posar-hi els camaiots perquè no esclatin en bullir-los dins la caldera (Llucmajor); per a colar-hi la mel dins la ferrada (Artà).
|| 2. pl. Collera de batre (Estellencs, Puigpunyent, Valldemossa, Montuïri).
|| 3. m. i f. Persona estúpida, beneitota (Ciutadella). «¿On se’n ve, En Queuma, aquest?»«Ets una queuma!»
Fon.: 
kéwmə (Montuïri, Llucmajor, Artà, Ciutadella); сéwmə (Manacor, Felanitx); kéɫməs (Estellencs).
Etim.: 
V. quilma.

QUILMA QUIUMA f. 
|| 1. Taleca o sac llarguer que serveix per a tenir i transportar cereals (Lluçanès, Plana de Vic); cast. talega. Quatre quilmes, doc. a. 1382 (arx. de Montblanc). En lo rebost… cinch quilmes de borres, doc. a. 1395 (Miret Templers 564). Dues quilmes per tenir blat, doc. a. 1410 (Aguiló Dicc.). It. II quiumes de tenir blat,doc. a. 1420 (ibid.). Una quilma petita ab quatre quartans de ciuada, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Denou quilmes e dos sachs, doc. a. 1461 (mat. arx.). Dues quilmes de canamàs, doc. a. 1486 (arx. de Vic). Quilma o cabàs, Pou Thes. Puer. 18.
|| 2. Sac de cordill de cànem, resistent, llarg i estret, on es posa la pasta d’olives després de mòlta i s’hi trepitja per extreure’n l’oli, ajudant-se amb aigua calenta (Vallès, ap. Matons Voc. oli).
|| 3. Dipòsit circular excavat en la pedra, dins el qual es posava la pasta d’oliva treta del trull i s’hi desmarxava bé debatent-la i tirant-li aigua calenta; tenia un forat a la solera, per on l’oli passava a les basses (Empordà, Garrotxa).
Loc.

Suar la quiuma: suar molt (Olot, Vall del Bac).
Fon.: 
kíɫmə (Lledó d’Empordà); kíwmə (Camprodon, Olot, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès).
Var. form.: 
queuma (Mall., Men.); guilma (doc. a. 1403, ap. Aguiló Dicc.; doc. a. 1523, ap. Alós Inv. 31).
Intens.: 
quilmeta (doc. segle XV, citat ap. Aguiló Dicc.).
Etim.: 
desconeguda. Coromines (AIL Cuyo, ii, 139) insinua si vindrà de l’àrab kimā, ‘vas’; però el fet de trobar-se el mot quilma principalment a la regió septentrional de Catalunya sembla afavorir poc l’origen aràbic d’aquest mot.

(Imatge de Google)

Un pensament a “Mots perduts: queuma

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.