Que el cervell ens enganya és una evidència. A vegades ens fa recordar coses que no són del tot certes, de la mateixa manera que podem interpretar un text que no és tal, com és el cas de la imatge.
El comentari deriva de la demanda d’explicacions sobre el significat a una teringa de paraules de dies anteriors. Llavors…
–Embast?, no, no en varem parlar. No sé que és. Devia ser ambosta.

AMBOSTA f. 
|| 1. Quantitat que cap dins les dues mans juntes; cast. almuerza, almorzada. «Donga-li una ambosta de gra, a la mula» (Vic). «Dona-n’hi dues ambostes» (Olot, Empordà, Torelló). «¿Quantes ambostes li donaré?» (Canet de M., Calasseit, Cullera, Mall., Men., Eiv.). Una migera de Monells es una quartera e una ambosta a mesura de Gerona, doc. de Gir., a. 1592 (Monsalvatje Not. hist., xix, 114). Un cop ple el ventrell ab dues braçades de palla i una ambosta de garrofa, Víct Cat., Ombr. 51.
|| 2. Les dues mans juntes formant clot en disposició de rebre qualque cosa. «Para l’ambosta»: para les dues mans (Olot).
Fon.: əmbɔ́stə (Olot, St. Feliu de G., Llofriu, Torelló, Vic, Canet de M., Mall., Ciutadella, Eiv.); ambɔ́sta (Calasseit, Cullera); əmbɔ́stɛ (Maó).
Var. form. i sinòn. del || 1: almosta, almostra, aumosta, mosta, amosta.
Intens.:—a) Augm.: ambostarra, ambostassa, ambostassassa (Torelló).—b) Diminutius: ambosteta, ambosteua, ambostica, ambostota.
Etim.: segons J. Jud (RFE, vii, 344), del gàl·l. ambibŏsta, mat sign., reduït a ambŏsta en romànic. En català hem sentit sempre pronunciar ambosta amb o oberta, i no fem extensiva aquesta pronúncia «insular» a llocs continentals dels quals no tinguem dades, segons gratuïta suposició de Corominas DECast, i, 188.