Viatge a Graus, Osca. Agost de 2018.
Aquest passat cap de setmana els Xeremiers des Puig de Sa Font ens vàrem desplaçar a fora de l’illa per a fer una actuació un tant especial.
Anàrem convidats com a grup forà per actuar a l’”Encuentro de Músicas Tradicionales del Pirineo”, en la desena edició d’aquest esdeveniment, al poble aragonès de Graus, província de La Ribagorza, Osca. Quasi besant els peus dels Pirineus.
El divendres matí enfilàrem el camí cap a l’aeroport palmesà decidits a emprendre un viatge un poc llarg. El vol sortí amb quasi cinc hores de retard, cortesia de Vueling (empresa especialista en ‘putejar’ als seus indefensos clients). Teníem el concert previs a les 20h, al qual arribàrem tard. Però, aconseguirem arribar prou d’hora com per a poder participar del trull i de la gresca que a la nit s’organitzà al poble.
Una cercavila, o millor dit, un ‘cerca bars’, protagonitzat per les catorze agrupacions que participàvem al festival. Una majoria de grups formats per cornamuses de diferents indrets i de contrastades morfologies. Des del Llenguadoc francès a les contrades catalanes arran del Pirineus, hi havia diferents tipus de gaites, cornamuses, orgues, percussió variada i altres tipus d’instruments, tots pensats per a sonar al carrer.
I sonant de bar en bar, fins passades les dues de la nit.
Al matí següent, aixecar-se d’hora per a posar-nos en marxa un altre cop.
A les onze, férem una conferència, al centre cultural. Ponents: Antoni Genovart i Bartomeu Pons. Tema: ‘Ses Xeremiers’ i els diferents instruments que conformen el nostre grup. Durant una hora embastàrem i esfilegassàrem la història de la Colla de Xeremiers, la seva història, les seves particularitats i característiques. Així mateix explicàrem la naturalesa del nostre grup, ja que la nostra formació musical cridà molt l’atenció de tots els que ens escoltaren, tan músics com vianants. No n’havien vist cap mai d’igual. Aconseguírem lloances i enhorabones a les nostres melodies, acords i harmonies.
Decididament, som una formació musical molt atípica.
Un nou cercavila (ara sí), enrevoltant els carrers d’aquell poble d’especial bellesa. Vigilat des de d’alt per la basílica de “La Virgen de la Peña”, espectacular església erigida dalt d’un turó de parets verticals. Carrers estrets, d’aire antic, de flaires de muntanya i amb places lluminoses. Ens cridà especialment l’atenció la plaça major de poble, totalment encerclada d’edificis senyorials. Amb façanes apuntalades damunt soportals renaixentistes i engalanades amb dibuixos i pintures creades en el segle XVIII. Semblava que el temps s’hi havia aturat dos-cents anys enrere entestat en no deixar perdre aquell recó tan formós.
En aquella plaça hi férem un concert participat amb un parell de cornamusaires de per aquelles comarques. Els sons ens tornaven enriquits pels ecos rebotats en aquelles parets. L’experiència viscuda va ser, i serà, inoblidable.
En acabar el concert, dinar de germanor amb la resta de músics i sonadors de totes les formacions que participàrem en aquell esdeveniment. Una petita babel de diferents llengües romàniques: aragonès (llengua un tant residual però en recuperació), castellà, català (mallorquí, es clar), gallec, occità, francès… i algun altre que no poguérem identificar. Els idiomes vehiculars: el castellà i el francès (curiosament).
A la tarda/nit, una darrera desfilada pels carrers del poble i concert final al tall de la mitjanit.
Acabàrem exhausts. Mental i físicament.
Al dia següent, tornàvem cap a cases. Descansàrem fins a mitjan dematí, i amb els cotxes enfilarem els camins de tornada fins arribar a Barcelona.
A la nit, l’eterna amabilitat de Vueling no ens va decebre, ens regalà una hora més de retard en la sortida del vol. Arribàrem ja acabant la jornada, vorejant l’hora bruixa. Tot a dir que el vol va ser suau i tranquil.
Quedàrem més que convidats a tornar, l’any que ve, o quan volguéssim, a participar d’aquesta festa cornamusaire ja arrelada a Graus.
Ens anotam la invitació.
Xeremiers des Puig de Sa Font
