Una altra de les deixes de la família de Santa Ponça (així eren coneguts, pels meus padrins carrioners, la família dels oncles Gabriel i Rosa), i de banda les dues assenyalades anteriorment, va ser la locució “a part o banda”
El DCVB, mostra:
1. BANDA f.
|| 1. Porció de gent unida per consanguinitat o per idees i considerada en oposició a les altres; cast. bando, parte. Que us recort que vostra sanch real | may defallí a qui fos de sa banda, Jordi de St. Jordi (Ribelles Biblgr. 566). E d’asso se pogueran seguir bregues e bandes e perill de morts, doc. a. 1415 (Boll. Lul. xi,290).
|| 2. Part d’un objecte situada a la dreta o a l’esquerra; cast. banda, costado, lado. Meteren la paonada a la banda dreta, Muntaner Cròn., c. 192. Un llenyam va de banda a banda de la tafona, Rosselló Many. 30. Especialment: a) Barana o part lateral d’una barca. Exint de la galea…, volguem posar lo peu en la banda de un lahut, e donam-hi de la cama, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 550). La tempestat… trenca los rems, romp les bandes, va la galera entre dues aygues, Curial, iii, 41. Anar-se’n a la banda (Barcelona) o donar de la banda (Mall.): tombar-se la barca cap a un costat. Orsar a la banda: tirar la canya del timó tot el possible cap a sotavent (Barc.). Derivar a la banda: tirar la canya del timó tot el possible cap a barlovent (Barc.). Tirar el timó a la banda: fer-lo girar cap a un o altre costat de la barca fins que la canya toqui a murada o fins que el xamfrà toqui al codast (Barcelona).—b) Postissada que va col·locada a cada costat del carro i forma la paret lateral d’aquest (Mall., Men.). Se compon d’algunes posts unides per barres clavades. (V. carro).—c) Cada post lateral de la menjadora de l’estable (Palma).—d) Cada un dels braços o prolongacions laterals de l’art de bou i de l’artet (Mall.).—e) Tela de filats de fil reforçadet i de forma rectangular, que serveix per caçar (Mancor).—f) pl. Rames amb què amaguen o tapen les cames dels filats de caçar tords, perquè els aucells no les vegen (Esporles).—g) Banda de porc: penca de xulla (Oliana).—h) Bandes de caiguda: voreres laterals d’una vela (Mallorca).—i) Banda de veluma: vorera de popa d’una vela cangreja (Palma).
|| 3. Tota part de l’espai considerada per oposició a les altres; cast. lado, parte. Van ferir en la ost dels Serrayns de la banda de tramuntana, Desclot Cròn., c. 49. Hi vengueren argonautes e d’altres gents de la banda que’n lo dia de vuy… s’appella Grecia, Boades Feyts 5. Com fortalesa que escala per set bandes l’enemich, Canigó xii.
|| 4. Porció determinada de l’espai; cast. parte, sitio. Veyent la mia molt gran affecció en cercar antiquitats per unes bandes e altres, Boades Feyts 31. An el rey Ferran l’han ferit a mala banda, Picó Engl. 52. Sempre menjant pels ostals i dormint en males bandes, Víct. Cat., Ombr. 58.
|| 5. Una part de temps considerada per oposició a les altres. «Devers les nou o les deu | de sa banda des matí» (cançó pop. mall.). D’un parell d’anys an aquesta banda, Pons Llar 15.
Loc.—a) A la banda: en direcció lateral (Mall., Men.). S’asseya amb sos brassos cayguts y es cap a la banda, Maura Ayogf. 22. «Tu et queixes, jo també em queix | que es viatge em ve a la banda; | jo en pagaria cinquanta | per poder-te dar es meu feix» (cançó pop. Men.).—b) Banda allà: a l’altra banda, més enllà (Empordà). Era un illot de tosca que negrejava a unes quantes braces banda allà de la boca del port, Víct. Cat., Mare Bal. 12.—c) Banda amunt: a la banda d’amunt (Tortosa, Eiv.)—d) Banda fora: a la part de defora, més enllà (Mall.). Bandafora es pont trobava en Mono, Roq. 16.—e) D’una banda o per una banda: en cert aspecte considerat per oposició amb un altre. Sa mà de Deu, que, si d’una banda los atabuixa, de s’altra los agombola, Alcover Cont. 40.—f) Deixar en banda: abandonar, deixar de prestar atenció. Lo no sentit per ells lexen en banda, Ausiàs March, C. Lexen anar en banda lo be de la comunitat,Genebreda Consol. 183. He dexats es bous en banda, Alcover Rond. i, 169.—g) En banda: fermat fluix o desamarrat (Barc., en llenguatge mariner).—h) En banda: de sobte, repentinament (Mall., en llenguatge mariner).—i) De banda: separadament, apartat de les altres coses (Cat., Bal.). A València diuen a banda.—j) A part o banda: a un lloc o altre, a qualque part (Mall.). Per estampà a part o banda es noms de tan eminents artistes, Ignor. 2.—l) En banda: enlloc, a cap part (Arbeca, Balaguer). «Pillades com aquí no es fan en banda» (Arbeca). «No ho trobaràs aumon ni en banda» (Balaguer).—m) Tancar-se a la banda: obstinar-se, no deixar-se convèncer. Pareixia tancat a la banda, irreductible, Pons Llar 97.
Fon.: bándə (pir-or., or., bal.); bándɛ (Sort, Ll., Urgell, Gandesa, Falset); bánda (Tortosa, Cast., Val., Al.).
(Imatge de la mediateca de card.cat)