Deia, la setmana passada, que m’agradaria dominar l’art de saber “qüestionar-ho tot”, i encara més el que sembla òbvi. Però és clar, per arribar aquí me n’hauria d’adonar de la meva mirada. M’hauria de fer preguntes. Si no em faig preguntes som talment com un suret sobre les ones.

La aprimera passa és, idò, adonar-se’n.