D’ençà de les eleccions a Andalusia, Albert Rivera no s’havia cansat de repetir que les negociacions per formar govern només eren entre Ciudadanos i el Partit Popular, i que no volien sebre res de Vox (supòs que era per no pedre vots a Catalunya i a la resta de l’Estat en favor del nou partit d’extrema dreta). Hi ha nombroses declaracions seves al respecte, com per exemple: “En aquesta taula no hi ha ningú més, ni hi serà”, “Si volem que els populistes no governin, ens hem de posar d’acord el PP i Ciudadanos” (El País, 13.01.10); “Només pactarem amb forces constitucionalistes” (La Sexta, 30.1.218); “Rivera compara Vox amb ultres com Bolsonaro, Farage i Le Pen” (Infolibre, 9.01.19); “Susana Díaz s’hauria d’abstenir perquè no hàgim de menester Vox” (Diario Sur, 15.12.18). Podríem seguir, però crec que no fa falta.
Avui hem sabut que el PP i Ciudadanos han arribat a un acord per a què Juanma Moreno sigui el nou president de la Junta, amb el recolzament de Vox, que assegura que una gran part de les seves exigències estan incloses en el pacte que han signat amb el PP; Ciudadanos, naturalment, hi està d’acord.
A mi, el paperillo que ha fet Albert Rivera en aquest assumpte andalús, m’ha fet recordar un poema satíric de Miguel de Cervantes, que diu així:
A un valentón
Un valentón de espátula y gregüesco
que a la muerte mil vidas sacrifica,
cansado del oficio de la pica,
mas no del ejercicio picaresco,
retorciendo el mostacho soldadesco
por ver que ya su bolsa le repica,
a un corrillo llegó de gente rica
y en el nombre de Dios pidió refresco.
-Den voacedes, por Dios, a mi pobreza
-les dice-; donde no, por ocho santos,
que haré lo que hacer suelo sin tardanza.
Mas uno que a sacar la espada empieza:
¿Con quién habla, le dijo el tragacantos?
Si limosna no alcanza
¿Qué es lo que suele hacer en tal querella?
Respondió el bravonel: Irme sin ella.