Tanta sort!. A diferència del poble sevillà de Coripe no vàrem disposar de cap il·luminat que proposàs allò de “anar a matar jueus” com a festa d’Interès Turístic Nacional.

Perquè no digueu, això de declarar per votació entre un grup de pares un “judes”, per després fer-ne befa i afusellar-lo mentre els espectadors, veïns del poble, fan alulea, tant en la forma com en el fons, no sigui, avui ridícul i desafortunat.

Com si la raó i la justícia es pogués imposar per majoria simple!. Com si simular l’afusellament d’una persona fos una festa!.

Ni tradició ni costum, és una aberració. Idò això és “Festa de Interés Turístico Nacional”. Vaja, vaja!

Certament tots tenim un passat, amb un determinats costums. Alguns d’ells arrelats en la incultura, el desconeixement i la ideologia radical del nacionalcatolicisme de la postguerra.

Tal era el nostre costum, també de Setmana Santa, de sortir a “matar jueus”.

En tenc un record borrós, de primera infantesa. No sé si era el dia de Pasqua o el Divendres Sant després d’haver enfornat els rubiols però recordo que, amb les cosines, trescàvem tots el foradins de les façanes de la casa per trobar un aranyó o un tallanassos, que trèiem amb un bastonet i matàvem sense compassió a cops de pedra.

Una joc cruel, suportat en el desconeixement tant de la naturalesa com de l’estructura de la persona humana i que, a més, fomentava l’odi a la diferència.

Del mite en fem història. I en aquesta història ens autoproclamam els bons. I per ser bons tenim dret a matar, a cops de pedra o afusellant-los, els que nosaltres consideram dolents.

Vaja cultura!. Vaja festa!. Vaja Interès Turístic! Vaja adoctrinament!.

Ni m’hi sent, ni m’hi vull sentir gens identificat amb aquesta España de barbàrie que tant maltracte animals com persones.

Vergonya cavallers!. Vergonya!. Pels fets, pels silencis, per la manca d’accions.

Van passant anys, però ragen encara moltes, massa, nafres obertes.

(Imatges de la premsa i de Viquipèdia)