Recreació de mots essencials: Participació
Talment com acostuma a passar cada quatre anys, el programes del diversos partits que es reparteixen per les cases, molts d’ells farcits d’exageracions, per dir-ho d’alguna manera, assenyalen la necessitat de fomentar, incrementar, afavorir… la participació, la participació ciutadana.
Arribats aquí, i després de recordar que s’acostuma a proposar de futur o demanar el que no es té, potser no és de més recordar el que el mot significa.
Segons el DCVB, Participació és “Acció i efecte de participar” o “Allò que serveix per a participar en una cosa; document amb què es participa”
Si es mira l’etimològic, participar ve del llatí participare, prendre part d’alguna cosa.
L’Alcover-Moll hi afegeix dues accepcions; “Tenir tracte, comunicar (amb algú)” i “Comunicar, donar notícia”.
Arribats aquí es podria començar la recreació del mot. Si realment es volgués “participació ciutadana”, primer s’haurien d’obrir les finestres de la comunicació que implica transparència i també desig d’escoltar.
A més s’hauria de justificar la utilitat -el per a què serveix- per fomentar el desig de participació. I una vegada aconseguit el desig, la motivació, després s’haurien de facilitar espais d’interacció franca i oberta.
No s’hi val, idò, allò tan habitual de “tu digues la teva que jo faré el que em convengui” o allò de “vosaltres heu dit, però jo que tenc el mànec de la pella dic...”, “s’ha publicat a la pàgina web”, “fem un butlletí informatiu”, “tenim canals facebook oberts”… o quelcom semblant.
Participació és compromís, “prendre part”.
Ningú està obligat a participar, però si un grup, una empresa, un sindicat, una institució realment desitja la participació dels seus components ho haurà de treballar.
Treballar implica voluntat, moltes vegades canvi d’hàbits, i sempre, sempre temps i energia; és a dir recursos.
Si es vol realment que altres “prenguin part” en allò que un altre dirigeix, aquests haurà d’oferir utilitat, si mes no emocional, per al receptor.
Realment les persones no sempre resulten difícils de motivar, a vegades basta amb informació clara i generosa. Però s’ha de fer.
Si no es treballa de forma consensuada la famosa i desitjada “participació” no passa de ser entelèquia o, encara pitjor, engany, promesa buida.
Com tots els altres temes d’acció humana, el tema “participació” es pot enfocar des de l’autocomplaença, justificant el que es fa o s’ha fet i donant la culpa als altres de tot el que no acaba de sortir com es desitjava. O bé des de l’autocrítica, amb disseny i programació de metes, objectius i activitats que es puguin avaluar.
