Nosaltres en diem “burretxo”, per això no ha resultat fàcil de trobar. Sort de les consultes obertes a Optimot!
Nosaltres, la gent gran, féiem “burretxos”, ara els infants fan “un borron”
El DCVB mostra:
BORRATXOm.
|| 1. Pertorbat per l’excés de beguda alcohòlica; cast. borracho. Deu bé segar e lestament calabriar vn gros borratxo, Coll. Dames 987. Dos cops d’arribar a casa ben borratxo, Massó Croq. 144.
|| 2. Pertorbat per una passió violenta; cast. ebrio, borracho.
|| 3. Peça de confiteria, feta de pasta de congret molt abeurada de vi (Mall.).
|| 4. Peix de la família dels tríglids: Trigla lineata Wall. (Tarr.).
|| 5. Gargot, taca de tinta (Mall.); cast. borrón.
Etim.: del cast. borracho, que sembla esser un derivat del llatí bŭrrus, ‘vermell’, pel color de la cara de l’embriac.
BORRETXOm.
Gargot, taca o retxa mal feta (Mall.). Feys borretxos demunt El ldeal, Aurora 252. V. borratxo.
Proposta de Rafel Duran
Més que un “borrón” jo els sent dir mes “tatxadura” de tachar
Gràcies Pau. La llengua, com l’aigua, és molt fina. La imatge podia portar a confusió (per això l’he canviada).
Una cosa és una tatxadura i l’altra un borretxo: taca o traç sense sentit aparent (també dit gargot e català o borron en castellà)
Burotatxo, deia de petit. Supòs que una deformació de la paraula correcta.
Gracies Tomès per les, sempre interessants, aportacions complementàries.
“Burot”, atenent la definició del DCVB en podria ser un sinònim de borretxo:
BUROT m.
|| 1. Gargot; conjunt de retxes inintel·ligibles (Mall.); cast. borrón, garabato