Es un del mots (conversa a la fresca amb Rafel Duran) clarament desplaçats pel corresponent castellanisme: servilleta.
Els nostres pares encara empraven torcaboques de de diversos tipus de tela.
Ara amb el canvi climàtic i la imprescindible recerca constant de sostenibilitat es comença a plantejar, en alguns entorns familiars, la necessitat de tornar a les “servilletes” de tela per tal disminuir l’ús abusiu de cel·lulosa.
Potser es torna a la tela, però no al torcaboques.
Del DCVB:
TORCABOCA o TORCABOQUES m.
Tovalló; cast. servilleta.
Fon.: tɔɾkaβóka (val.); tɔɾkəβókəs (mallorquí).
Intens.:—a) Augm.: torcabocassos.—b) Dim.: torcaboquets (Alcover Rond. ii, 164).—c) Pejor.: torcabocots.
TOVALLÓ m.
|| 1. ant. Peça de tela, de forma llarguera, que podia tenir diverses aplicacions: embolicar el cap, embolicar un cos, cobrir un pany de paret, formar les vores d’un cobrellit, etc.; cast. paño, lienzo.
|| 2. Peça quadrada de lli o de cotó, que s’usa per a torcar-se els llavis durant les menjades o després de beure; cast. servilleta.
Loc.—a) Tenir tovalló en una cosa: tenir-hi entrada franca, intervenció lliure.—b) En tot ha de mesclar es seu tovalló: en tot s’ha de ficar; es diu de qui es posa en coses que no li pertoquen (Men.).
Refr.
—«Qui no es posa el tovalló, embruta més el mocador»; «A qui tovalló no es posa, se li coneix a la roba» (BDC, xx, 292).
Fon.: tuβəʎó, tuβəјó (or.); toβaʎó (occ.); tovaʎó (Cast., Al.); tovəјó, təvəјó (mall.); tuvəјó (eiv.); tuvəó, tuvó (men.).
Intens.:—a) Augm.: tovallonàs, tovallonarro.—b) Dim.: tovallonet, tovallonetxo, tovalloneu, tovalloniu, tovallonoi.—c) Pejor.: tovallonot.
Sinòn.: || 2, torcaboques.
Etim.: derivat de tovalla.
A canostra encara empram torcaboques, i estovalles… Un dia podrieu parlar dels adjectius, també ja poc emprats…
Guillrm afegeix empedrat, desplaçat per acera