Mots perduts: torcaboques

Es un del mots (conversa a la fresca amb Rafel Duran) clarament desplaçats pel corresponent castellanisme: servilleta.
Els nostres pares encara empraven torcaboques de de diversos tipus de tela.

Ara amb el canvi climàtic i la imprescindible recerca constant de sostenibilitat es comença a plantejar, en alguns entorns familiars, la necessitat de tornar a les “servilletes” de tela per tal disminuir l’ús abusiu de cel·lulosa.
Potser es torna a la tela, però no al torcaboques.

Del DCVB:

TORCABOCA TORCABOQUES m. 

Tovalló; cast. servilleta.
Fon.: 
tɔɾkaβóka (val.); tɔɾkəβókəs (mallorquí).
Intens.:
—a) Augm.: torcabocassos.—b) Dim.: torcaboquets (Alcover Rond. ii, 164).—c) Pejor.: torcabocots.

 

TOVALLÓ m. 
|| 1. ant. Peça de tela, de forma llarguera, que podia tenir diverses aplicacions: embolicar el cap, embolicar un cos, cobrir un pany de paret, formar les vores d’un cobrellit, etc.; cast. paño, lienzo. 
|| 2. Peça quadrada de lli o de cotó, que s’usa per a torcar-se els llavis durant les menjades o després de beure; cast. servilleta. 
Loc.
—a) Tenir tovalló en una cosa: tenir-hi entrada franca, intervenció lliure.—b) En tot ha de mesclar es seu tovalló: en tot s’ha de ficar; es diu de qui es posa en coses que no li pertoquen (Men.).
Refr.

—«Qui no es posa el tovalló, embruta més el mocador»; «A qui tovalló no es posa, se li coneix a la roba» (BDC, xx, 292).
Fon.: 
tuβəʎó, tuβəјó (or.); toβaʎó (occ.); tovaʎó (Cast., Al.); tovəјó, təvəјó (mall.); tuvəјó (eiv.); tuvəó, tuvó (men.).
Intens.:
—a) Augm.: tovallonàs, tovallonarro.—b) Dim.: tovallonet, tovallonetxo, tovalloneu, tovalloniu, tovallonoi.—c) Pejor.: tovallonot.
Sinòn.: 
|| 2, torcaboques.
Etim.: 
derivat de tovalla.

2 pensaments a “Mots perduts: torcaboques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.