Recreació de mots esencials – Respecte
Mot molt manegat. Com d’altres es caracteritza per la descompensació entre el donar i el rebre. A vegades podem exigir el respecte que mai hem fet comptes donar.

Es una d’aquelles qualitats que podríem anomenar embolcall. Es manifesta en molts petits detalls: des de la manera en que estacionam el cotxe a l’hora en que intentam iniciar una conversa telefònica. I també amb molts àmbits diferents, des de l’hora d’inici de la jornada laboral, a la consideració dels animalons que ens volten. Es a dir, afecta a tot. Es un poc com l’estimar, o s’estima tot o sols s’estima a un mateix; es respecte tot o no es respecte res, malgrat les aparences de respecte parcial segons idees, interessos o valors.
Podria tenir certa semblança amb les virtuts de la prudència i la temprança descrites per A. Comte-Sponville.

La primera del segons grup de les accepcions que mostra el DCVB orienta perfectament sobre el sentit del mot que aquí es vol recrear: “Sentiment d’alta consideració envers algú o alguna cosa, i tracte que manifesta el dit sentiment”. De la mateixa manera faltar al respecte seria “no guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca”.

Del llatí respectus, “tornar a mirar”, no quedar-se amb la primera mirada que fem sobre alguna cosa, revisar aquesta primera mirada, tornar a mirar. Respectar és tenir miraments.

L’etimologia del mot ens porta al re-coneixement. A la necessitat de reconèixer i fer present, acceptar, l’ésser de l’altra com a altra, com bé s’assenyalà a la pel·lícula Avatar. ¿En recordau les salutacions: te veig, ets present i t’accept tal com ets?.
Des d’aquesta perspectiva el respecte també seria l’antesala de l’estimar en el sentit d’aquella bella, contundent i ampla definició de Maturana.

Respecte també implica negociar i acordar. Assenyalar, d’una o altra manera els límits de la relació de convivència. I en els espais fronterers aplicar aquella norma bàsica, “no vulguis per als altres el que no desitges per a tu”, o també “tracta com t’agradaria ser tractat”.

Arribats aquí, com es pot desenvolupar i exercitar el respecte?. Segurament no hi ha corriols o dreceres, es tracta d’entrenar-se i anar aplicant. Sempre des de la consciència que tant en l’aplicació del respecte com en les faltes de respecte sempre resultam ser exemplars. Sempre n’hi ha d’altres que veuen i imiten el que nosaltres fem.
El respecte als altres, a l’entorn en general ha de partir de l’inici de tot, un mateix, del reconeixement de les parts brillants i assolellades que tots tenim, però també de les zones ombrejades i obscures. L’acceptació de la pròpia totalitat ens porta, ens pot portar, al respecte a la totalitat dels altres i de l’entorn que ens volta.

Imatge: llums i ombres, foc i fum, bellesa i consum.