A vegades, com ja s’ha comentat en altres ocasions, la sorpresa deriva del nombre d’accepcions que te un determinat mot.

Tal és el cas del que suggerí, en un extens llistat, na Bel Alemany. Particularment tenia arxivada en els recors una de les accepcions, la sisena i en sentit amorós. Desconeixia les altres recollides per l’Alcover-Moll en altres indrets:

PATACÓm.
|| 1. Moneda d’una unça, retallada; cast. patacón. Vostè el que hauria de fer és treure les arnes del mitjó i deixar-mé tots aquells patacons, Oller Febre, i, 61.
|| 2. Conjunt de dos bocins de cartolina de carta de joc, doblegats i encaixats un dins l’altre, que serveix als infants per a certs jocs de sort (or., occ.). Joc de patacons: per jugar-hi, posen en terra un patacó, que s’anomena «la peça»; els jugadors van tirant successivament els seus patacons respectius des d’una certa distància intentant tocar la peça i fer-la girar, i en aquest cas, guanyen tots els patacons de la parada, fora la peça, que sempre és del seu propietari. També es juga a patacons en la forma de pam i toc, com amb les bolles. També hi juguen a flendi, que consisteix a fer un quadrat a terra, posar-hi cada jugador un nombre determinat i igual de patacons, i des d’una altra ratlla els jugadors tiren els seus patacons cap al quadrat, i guanyen els patacons que poden fer-ne sortir tocant-los amb els seus.
|| 3. pl., fig. Diners (Camp de Tarr.). «No puc anar a fira perquè no tinc patacons».
|| 4. fig. Cosa molt mal feta o apedaçada (Empordà).
|| 5. Entranya del porc situada a la vora del ventre (Penedès, ap. Griera Tr.).
|| 6. Persona petita, sobretot un infant menut (Mall.).
Fon.: pətəkó (or., bal.); patakó (occ.).
Etim.: derivat de pataca, art. 2.

Image de Google