El dissabte dia 12 d’octubre, es va celebrar a la plaça de Sant Llorenç un fantàstic concert i especial “Homenatge al poble de Sant Llorenç des Cardassar”, organitzat per la “Unidad de Música de la Comandancia General de Balears”, en el que va participar el Centre Musical A Contratemps Banda de Música de Sant Llorenç.
Faltaven uns minuts per les vuit del vespre quan per part de la Comandància Militar de Balears es va donar la benvinguda als nombrosos assistents al concert que omplien la plaça de l’Ajuntament de Sant Llorenç i es va anunciar que en breus moments i emmarcat en els actes de celebració del primer aniversari de les inundacions que va patir el Llevant de Mallorca, es procediria a l’arriada de la bandera nacional i el toc d’oració, que com és tradicional a les forces armades es porta a terme diàriament en els actes de record d’Espanya en honor dels militars caiguts de tots els temps, i que el passat dissabte traslladaven a la plaça de Sant Llorenç per homenatjar també als 13 morts a les inundacions del passat any.
Un piquet sota el comandament del sergent d’enginyers don Raul Hernández Gutiérrez, compost de dos caps, vuit soldats, i un trompeta, pertanyents a la Unitat de la Caserna General de Balears, van retre els honors d’ordenança; l’acte va ser presidit per l’excel·lentíssim senyor Don Juan Cifuentes Álvarez, comandant General de Balears acompanyat per la primera tinent de batle de Sant Llorenç, Antònia Bauzà Lliteras. Després d’un impressionant minut de silenci, va començar la cerimònia, el piquet presentà armes, i seguidament el comandant Cifuentes acompanyat per Antònia Bauzà van depositar al monument de la plaça una corona de llorer en homenatge a les víctimes. A l’acte hi assistiren nombroses autoritats civils i militars, regidors i regidores de l’ajuntament llorencí, i representants dels diferents cossos i voluntaris que ajudaren al poble.Seguidament va començar el gran “Concert homenatge al poble de Sant Llorenç des Cardassar”, que va presentar el conegut director de Canal4 Televisió, Joan Monse, que va fer una divertida presentació, com si d’un programa de televisió es tractés, interactuant amb els músics, directors, i espectadors als que anava entrevistant fins i tot va fesortit, al comandant Don Juan Cifuentes, el qual va dir: “ La verdad es que és una gozada poder compartir con todos ustedes este concierto, había que venir a Sant Llorenç en este aniversario y que la música sea la que nos vaya renovando y nos haga seguir adelante, la forma que tiene la Comandancia són los hombres y mujeres que salen del pueblo, por eso queremos estar hoy con ustedes”.En Joan Monse, va continuar presentat cada obra, i anava explicant totes i cada una de les peces i la gran dificultat que tenien pels músics, especialment pels components més joves de la banda llorencina i explicant molts de detalls de les obres. El concert també va comptar amb la gran actuació de la soprano Aina Maria Campaner Pons i el tenor Álvaro Chaves Morales.
La primera peça del concert va ser molt emotiva el Rèquiem d Maslanka, en record de les víctimes de la torrentada i la va dirigir el director Pere Siquier, el qual abans de començar va recabar l’ajuda del presentador per recitar l’emotiu poema, “La Profecia” de Josep M. Llompart, a tota la plaça hi havia un silenci impressionant quan va començar a recitar els primers versos… acabat el poema suaument va començar a sonar el rèquiem que posava els pels de punta. Segons l’opinió del director Pere Siquier, va ser la peça més difícil per la dificultat tècnica i per la part emotiva pels músics joves de la banda llorencina, sobre tot per haver de tocar per primera vegada al costat d’uns grans músics professionals. La I part del concert la va dirigir Pere Siquier, van començar amb Jesucristo Superstar, Cats Memory, West Side Story,Les Miserables.Les bandes amb la fantàstica interpretació i la soprano inquera, Aina Maria Campaner Pons i el tenor Álvaro Chaves Morales, amb les espectaculars veus es posaren el públic a la butxaca.
La segona part del concert va ser dirigida pel tinent músic Raúl Martínez, i van tocar obres d’ E. Morricone, Cinema Paradiso, Love Theme, La Mision, Gabriel’s Oboe, i de Jkyll&Hyde, Someone like you, i de A.L. Webber, El fantasma de la Opera. Un gran concert impressionant i únic, de les bandes i cantants, el públic amb gran insistència va demanar un bis, Raúl el director de la banda militar va dirigir, Dirty Dancing (The time of my live) i el director Pere Siquier, la cançó de Les Miserables (Do your hear the people sing), el públic posat en peu va aplaudir durant deu minuts el gran concert dels músics i cantants. Al final del concert el Comandant General Don Juan Cifuentes, va entregar uns obsequis de record i agraïment a la primera tinent de batle Antònia Bauzá, com a representant de  l’ajuntament, al director Pere Siquier, als cantants, i al presentador Joan Monse, al qual va agrair la seva col·laboració i presentació del concert. La regidora de Cultura Dolors Sánchez, acompanyada dels regidors presentes a l’acte varen fer entrega d’uns obsequis i del llibre Sa Torrentada, al Comandant General de les Balears Don Juan Cifuentes, al Delegat del Govern, al presentador del concert Joan Monse, i altres autoritats presents al concert.Després d’acabar el concert i felicitar als directors vaig demanar al director Raúl Martínez, què tal l’experiència amb la banda llorencina i quina havia estat l’obra més difícil del concert per ell: “L’experiència de treballar amb altres grups és un repte molt satisfactori. Cada agrupació té el seu director i la seva manera de treballar, i ajuntar-les té la seva complicació i els seus riscos que cal cuidar sempre. En aquest cas, l’experiència ha estat completament satisfactòria, el director Pere Siquier ha fet un molt bon treball amb la banda llorencina. La il·lusió de veure als més joves al costat de grandíssims professionals, és un moment molt emocionant, perquè veus futur en la nostra professió.
El moment més difícil ha estat la prova acústica, sempre que treballem amb micros hem de fer un treball molt meticulós juntament amb el tècnic.
En la mesura del musical, la peça més difícil, potser, és El Fantasma de l’Òpera. Considero aquest musical gairebé una òpera, ja que té una exigència musical abismal. El cantant ha de ser molt complet per fer un bon fantasma: caràcter, musicalitat, amplitud en el registre vocal, fiato …
Per a mi, com a director, té molta intensitat, moments d’enorme passió, molta densitat instrumental i harmònica, grandiosos tuttis orquestrals … és pràcticament una òpera i això cal transmetre-amb la batuta”.