Els bergantells d’ara ja no “toquen baules”, bàsicament perquè les portes d’avui en dia la majoria ja no en tenen. Una de les putades més comunes de la meva generació (entre d’altres) i de moltes més antigues  era al vespre “anar a tocar baules” i partir a córrer. Ja sé que no era d’allò més aconsellable ni educatiu, però ja se sap que en aquesta edat… Però ara els joves ja no fan aquest tipus d’entremaliadures (no vos penseu, en fan d’altres) i és normal que no usin, idò, aquesta expressió quan gran part de les portes ja no tenen aquesta peça.

Significat:

1. ant. Peça llarguera de ferro o d’altra matèria resistent, que per un cap va clavada a una fulla de porta o de finestra i per l’altre cap s’encaixa amb una altra peça travadora situada en l’altra fulla o en la paret, de manera que la porta quedi closa en fort; cast. falleba, pestillo

2. Peça circular o semicircular que serveix per trucar a la porta o per estirar un calaix (Bal.); cast. aldaba

3. Cada una de les anelles que formen una cadena (Barc., Tarr., Bal.); cast. eslabón. 

4. Anella que tenen els reculants de les guarnicions de tirar a carro (Campanet, Manacor).

5. Participació d’una direcció en un vent, sense esser ben neta la dita direcció (Mall.).

Grafies documentades:  “Alsá la baula y deixantla caure ab gran forsa”, Penya Poes. 191.

Etimologia: variant de balda, de l’aràb ḍabba, mat. sign.

Curiositat: «Amb cadenes de cent baules | estàvem lligats jo i vós, | i ara per desfer-mós | han bastat dues paraules» (hi ha documentada aquesta cançó popular mallorquina amb el mot “baula”).

Font: Diccinari Alcover-Moll