Abans de l’explosió turística a totes les cases en tenien un. S’utilitzava per fènyer i, a vegades, també per transportar els pans des de l’obrador del pa a la boca del forn.

Amb els temps molts desaparegueren, però  encara n’hi ha que s’utilitzen com a prestatgeria dins el rebost o com a traste en el magatzem. El de casa era de fusta d’ametler i no gaire manejadís.

2. FENYEDORm.
Post que té devers un metre de llargària per dos palms d’amplada, i que es posa plana damunt la pastera per a fenyer-hi els pans o coques (Tortosa, Mall., Men.); cast. hintero. Una pastera ab sa rasora e fenyador, doc. a. 1413 (Aguiló Dicc.). Un fenyador de fust per fenyer pa, doc. a. 1434 (Boll. Lul. iii, 286).Peus com a fenyedors: peus molt grossos (Mall., Men.). Té uns peus com a feñadós y unes mans d’apòstol, Ignor. 49.
Fon.: feɲəðó (bal.).
Intens.:—a) Augm.: fenyedoràs, fenyedorot, fenyedoratxo.—b) Dim.: fenyedoret, fenyedoretxo, fenyedorel·lo, fenyedoreu, fenyedoriu.
Etim.: derivat de fènyer amb el sufix –dor (< llatí -tōriu).

 

FÈNYERv. tr.
|| 1. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o de coca (Empordà, Gir., Calasseit, País Valencià, Bal.); cast. heñir.  Per extensió: a) Manejar i maurar una cosa per reblanir-la o suavitzar-la (Mall.); cast. sobar.—b) fig. Formar, donar la forma convenient. S’hagin de pastar y feñe es nous regidors, Ignor. 51.
|| 2. ant. Fingir, figurar una cosa així com no és en realitat; cast. fingir.
Refr.
—«Qui pasta i feny, tot li aconteny»: vol dir que el qui treballa es troba amb les dificultats inherents al seu treball (val.).

 

Aportació de Bel Alemany
Imatge: Fènyer. Dibuix de Guillem Nadal per a les fitxes didàctiques de ses Sitges