Deixem els embolcalls dels regals amb paper de diari i tornem una passa arrera, al tema de l’aigua bona per beure. Avui un petit homenatge a les persones, generalment però no sempre, dones que tenien esment de l’aigua de la cisterna.
En certa manera es pot considerar una activitat gairebé perduda.
Aquesta cisterna de la foto,està feta amb pedra diferent que el de la casa,que era pedra duita de Pula.La de la cisterna es rosa (segurament des Sebel.lins) i el coll està fet d’una sola peça.
Per altre part dir que en aquest temps que expliques s’empleava una mitjana de 5 l persona i dia i ara anam a uns 150 l. Els motors a les cisternes les varen matar.
Per altre part,els pous negres son molt perillosos,han d’estar a mes de 10 m de les cisternes i els corrals no donaven per tant. Recordem l’epidemia de hepatitis A que se va donar en al.lots als anys vuitanta…
Un altre curiositst damunt les cisternes,hi ha solars que abans de construir hi feien sa cisterna.Te molta lògica aixi s’asseguraven s’aigua per sa construccio i no hi havia por de que es fonaments sa moguessin al cavar sa cisterna…dic jo.