1 Cada campana fa el seu so

L’Alcover-Moll mostra el refrany, recollit a Menorca a la l’entrada Campana i assenyala: “ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides”

En el nostre entorn i per expressar el mateix s’ha sentit a dir allò de “de capet cada un té el seu” o “tantes persones, tants de parers”

Havia de començar per aquest per indicar, també, que el recull que es presenta és personal. Sempre totes les decisions i accions són personals. Podran ser compartides o estar influïdes per altres persones o experiències, però m’agradarà recordar aquella famosa frase de V. Frankl: “A l’home se li pot prendre tot manco una cosa: la darrera de les llibertats humanes, l’elecció de l’actitud personal davant un conjunt de circumstàncies per decidir el seu propi camí”

En aquests cas, la saviesa popular es mostra ben en sintonia amb la biologia i la filosofia de H.Maturana (2007) que ens recorda que “Tot el que es dit és dit per un observador a un altre, que pot ser altre o un mateix”
No hi ha dues persones iguals, no hi pot haver. Idò, dos raonaments iguals, per això cada campaneta, cada manera de pensar, te el seu so.
I no sols això sinó que com mostrà el just finit Bunge (1980) “Una mateixa persona mai percep el mateix estímul dues vegades de la mateixa manera”.
Podríem completar, idò, la dita assenyalant que el so de la campaneta, a més, va o pot anar variant.

Entre altres, idees que en podem treure:

• Cada persona és un món, no serveixen, idò, les habituals generalitzacions.
• Fa, segons el seu pensar i des de la seva mirada, de la millor manera que sap o considera.
• Tots les maneres de pensar i d’obrar són diferents, depenen de la persona i de les circumstàncies del moment.