També de la nostra revista veïna i amiga, la gabellina Cap Vermell, he agafat un enllaç sobre una entrevista que s’hi fa a unes gabellines que viuen a Nürnberg. No és que les conegui ni res, però m’ha resultat interessant conèixer de primera mà com viuen allà la crisi i el confinament. Hi ha més d’un punt interessant (per això vos deix aquí l’entrevista sencera) però a mi m’ha cridat l’atenció aquest paràgraf: 

“Dimecres, 18 de març, es començà amb un confinament parcial, que dura fins el dia d’avui. Estam parlant d’un tancament complet d’escoles, complexes esportius, restauració, llocs d’oci… gairebé resten oberts només els supermercats, farmàcies, metges i benzineres.
Aquí es considerat essencial sortir a passejar, caminar i fer esport a l’aire lliure (amb un màxim de 2 persones i de la mateixa unitat familiar), així com anar en parella dins el cotxe o a comprar.

De cap de les maneres s’ha intervingut militarment el país, ni hi ha hagut necessitat de molta presència policial als carrers. Cal dir que la gent ha estat molt disciplinada i conscienciada des del primer moment”.

Idiosincràsies, maneres de ser de dos països, en definitiva, a pesar que també s’hagi de tenir en compte que el nivell de contagi a Alemanya no ha estat tan gran com a Espanya.