Amb la desescalada arriben el dubtes. Com afrontarem el futur? Si ens fixam aquí a Mallorca, pel fet de ser una illa, tenim un avantatge: si aconseguim aturar els contagis de covid (i duim bon ritme), com que tenim la frontera tancada (per ara) i així controlam l’entrada i sortida de gent, el control de la pandèmia pot ser una realitat. El fet d’estar aïllats (només se pot entrar a l’illa pels ports o aeroports) ajuda en aquest sentit i ens fa sentir relativament un poc més segurs. Però per altra banda, tenim el handicap de ser un lloc turístic. I ens agradi o no la nostra economia depèn d’aquesta activitat que per funcionar requereix l’entrada de gent de fora: turistes. Molts han xerrat d’aprofitar aquest moment per canviar el model turístic (més que milions de passetgers, que en venguin menys i amb més solidesa econòmica), però com que no veig els màxims protagonistes (és a dir hotelers i Govern) amb molta disposició d’obrir aquest canvi, directament el podem descartar. L’altre, de no obrir fronteres fins a tenir seguretat (l’any que ve?), tampoc crec que se faci. L’economia empeny i la pressió empresarial per reobrir el turisme acabarà guanyant, més tard o més d’hora.  Així que ja podem assumir que les fronteres aviat s’obriran i aquí començarà el problema. Com ho afrontarem?

Es parla de potenciar el mercat nacional i que després ja vendrà l’internacional. Personalment no ho veig d’aquesta manera. No és tant qui vendrà sinó com vendrà. Deixem-nos de patriotisme i potenciem la seguretat. Qui entri ha de ser segur que no tengui el coronavirus, sinó pot tornar dur un brot a l’illa i tombar tota la feina feta aquests mesos. Per això consider que l’important no és que sigui turista espanyol, alemany o anglès, sinó que tenguem la certesa que qui entra està lliure del virus. Crec que això ens ajudaria a nosaltres (l’illa estaria més segura, a pesar dels possible marge d’error) i sobretot al sector turístic (el turista veuria Mallorca com una zona segura i s’animaria més a venir). Un poc seria seguir l’exemple del que s’està fent a Formentera, on s’analitza cada passetger amb proves ràpides (i si dona positiu no se’l deixa entrar a l’illa),  i fins i tot amb el temps encara es podria aplicar de manera més fiable si avancen propostes com les del laboratori on treballa el carrioner Jaume Bassa.

Ja sé que això suposaria disposar de moltes proves, però valdrà la pena fer-ho si realment volem estar segurs nosaltres com a ciutadans i donar sensació de seguretat a qui vengui. De totes maneres no té perquè haver d’assumir tot el cost Mallorca en aquest sentit. La Unió Europea hi podria col·laborar des dels llocs d’origen dels passetgers (supòs que no interessen rebrots) i els propis turistes podrien pagar també una part de la prova (igual que pagam quan  ens vacunam per viatjar a segons quins països).  I potser això suposi que no venguin els milions i milions de turistes dels altres anys, però crec que això per enguany ja ho hem d’assumir. Just per tendència (la por i la inseguretat creada pel coronavirus) ja impedirà aquest fet tanmateix. I si creuers o vaixells privats superen la nostra capacitat de control, ja que són molt més difícils de controlar, tampoc passa res si no venen fins l’any que ve, si aconseguim la vacuna. I és que s’ha de fer un difícil equilibri entre sanitat i economia, amb evidents sacrificis en ambdues bandes.

I vosaltres què en trobau? Opinau a través dels comentaris o al facebook!