Avui publicam la segona entrevista que estam fent als gestors dels nostres centres culturals. Si fa uns dies era en Pere Santandreu, de sa Màniga, qui ens contava com afronten el futur després del covid, avui toca el torn a Rafela Riera, capdaventera de l’Espai 36.
- Primer de tot, com et trobes de salut i com has viscut aquesta pandèmia que tant ha canviat les nostres vides.
Gràcies en primer lloc per demanar i preocupar-te per l’estat dels serveis culturals municipals. Quant a la salut hem estat bé i la veritat és que hem viscut la pandèmia molt tranquil·lament a casa, en família amb els avantatges d’estar a foravila però sense poder participar en les mamballetes i les nombroses animacions que hi havia en el poble.
Hem intentat gaudir del temps que abans no teníem i hem descobert què és, també, el teletreball.
2. Un dels sectors més afectats pel Covid ha estat el cultural, ja que aglutina molta gent en un lloc tancat i això en temps de pandèmia no es pot permetre. Com pensau que en podem sortir? Hi veis solucions factibles?
Sí clar, en cada una de les fases de la desescalada s’obrin més les condicions de poder realitzar actes dins els espai culturals. Les coses canviaran durant un temps a l’hora d’anar a veure un espectacle però crec que la gent ho té bastant clar i assumit. Esteim en una situació de constant evolució en relació al COVID-19, i nosaltres sempre ens adaptarem a les mesures que ens van indicant des del Ministeri de Sanitat i de la Conselleria de Salut i Consum quant a protocols d’actuació que dicten per cada un dels sectors.
3. Què teníeu programat, així com a molt golós, que el virus no vos ha permès fer?
Si, teníem un trimestre amb una programació molt atractiva, el mateix cap de setmana del confinament teníem de nou el tribut a Sabina i Serrat, del qual hi havia moltes d’entrades venudes i reservades i es va haver d’anular de manera precipitada. Dins el mes de març hi havia també el musical infantil de na Caputxeta Vermella dirigit per en Rafel Brunet i una masterclass de flautes amb concert que havia organitzat la banda de Música de Sant Llorenç. Hi havia també pel mes d’abril un concert d’Òpera d’en Roger Berenguer, el qual ha animat molts d’horabaixes de confinament des del seu balcó, entre d’altres i pel maig un concert molt especial del music suec i compositor Jay-Jay Johanson i el cicle de conferències de la UOM, Universitat Oberta per Majors, i finalment el més destacat i el que ens sap més greu és la programació del mes de juny, un mes que reservam exclusivament per les funcions escolars de teatre i els fi de curs de nombroses activitats infantils com la dansa, zumba, les audicions de l’escola de música, les funcions de l’escola d’art dramàtic i el teatre extraescolar.
Aquestes activitats no es poden ni suplir, ni aplaçar ja que foren suspeses definitivament amb l’estat d’alarma i amb ell es varen interrompre els projectes, els assajos i les representacions i es va trencar il·lusió de molts d’infants i persones.
4. Es recuperaran aquests actes? En cas que no sigui així qui es fa càrrec de les pèrdues? Teniu algun tipus d’assegurança?
Els actes programats potser alguns els tornem a programar més endavant o dins el marc de les festes patronals, sempre que sigui possible, esteim pendents en quina situació ens trobarem i què és podrà fer en el mes d’agost.
Quant a pèrdues no n’hi ha ja que tothom ha entès la situació i s’ha anul·lat sense cost, al contrari, ens hem estalviat el costs dels espectacles i els de personal. No tenim assegurances d’aquest tipus i els contractes tampoc tenen cap clàusula que anomeni les pandèmies, segurament a partir d’ara serà una cosa que s’afegirà.
5. I el futur com el projectau? Teniu ja algun espectacle previst? O no obrireu fins després de l’estiu?
A l’Espai 36 sempre tancàvem el mes de juny i no repreníem programació fins a l’octubre. Durant aquests mesos programam activitats a l’aire lliure i les festes del municipi, amb el bon temps, les vacances i el gran ventall d’oferta que hi ha programada a l’illa durant l’estiu la gent prefereix gaudir d’altres activitats; al mateix temps que aprofitam per realitzar tasques de manteniment a l’Espai 36.
Esperam que poguem tornar a l’octubre amb la programació de l’Espai 36 amb unes mesures prou relaxades per poder obrir amb la màxima normalitat.
7. Amb quins tipus d’actes vos pareix que serà més encertat començar?
Tal vegada amb actes més petits i de poc aforament per tal de veure el funcionament segons les mesures higièniques i de distanciament que hi hagi. Encara no hi ha res confirmat definitivament, però miram coses com el microteatre, presentacions de llibres, cicles de conferències, …
8. Una de les possibilitats que es parla és obrir els teatres amb una capacitat inferior a la que tenen per tal de mantenir la distància de seguretat entre la gent. Però creis que sortiria rentable això? Veis altres possibles solucions alternatives?
Ja veurem què passa a l’octubre, ara és mal de fer dir com ho farem quan les coses van canviant tant ràpidament, estem sotmesos a les mesures que les autoritats sanitàries van dictant i ens hi ajustarem al màxim.
La rendibilitat de la cultura no és l’objectiu de les administracions públiques ni depèn de la pandèmia. Les polítiques culturals municipals van dirigides a cobrir les necessitats socials i culturals de la població per empoderar-la per un desenvolupament integrador de la societat en la comunitat.
9.I en el cas d’espectacles a l’aire lliure amb la gent dreta serà possible complir els requisits?
De moment no es poden fer, no estan permesos, en aquesta fase el públic ha de romandre assegut, guardant distància i no es pot superarla meitat de l’aforament autoritzat ni reunir més de vuit-centes persones.
Serà qüestió d’esperar d’adaptar-nos a les noves normes, realitzant controls d’aforament, delimitació d’espais, entrades i sortides i també un tema d’autoresponsabilitat de les persones.
10. Aquests mesos de confinament heu mantengut el teatre totalment tancat o hi heu anat fent tasques que teníeu pendents?
Hem aprofitat el temps per realitzar totes les tasques de manteniment del centre, pintura sobretot, neteja a fons de tot l’edifici, posta punt de la maquinària, etc.
El centre ha estat obert durant tot el temps, llevat dels dies de confinament total, ja que per les condicions de l’edifici ha permès poder treballar i fer reunions amb el distanciament oportú.
La sala principal és un espai diàfan i tant s’ha convertit en sala de plens com en lloc per a la donació de sang, entre altres coses.
10. Com animaríeu la gent a tornar als vostres teatres? Què els diríeu?
Malauradament ja tenim una experiència que també ens va obligar a tancar el centre, per la qual va passar el nostre municipi. Després vàrem tornar a obrir amb programació i la gent vas respondre molt bé i ens agraïa el fet de poder tornar, la gent és molt adaptable i lluita per superar-se i tornar a la seva normalitat.
Segurament cercarem una programació fresca, divertida i per a tots els públics.
