Si no és perdut (dependrà de l’entorn personal), s’usa poc. A vegades, l’he sentit, referit a pedres (esbrellar una pedra grossa a cops de mall) i també a l’hora de fer estelles (esbrellar una soca).

El DCVB mostra:

ESBRELLARv. tr.
Obrir violentament (Mall., Men.); cast. rasgar, quebrantar. Per què mon cor s’esbrella | quant tots cantau?, Orlandis Poes. 40. El sol que el sec terrer esbrella, Riber Sol ixent 81. El sol d’estiu esbrella | rostolls i sementers, Colom Juven. 45.
Fon.: əzbɾeʎá (Mall.); əzbɾəʎá (Men.).
Etim.: probablement del mateix radical onomatopeic de esberlar.

Aportació de Bel Alemany
Imatge: Sediment en el torrent esbrellat pel sol.