No és mot perdut del tot. Hi ha encara famílies d’arrel pagesa que, cada any encisten figues.
Encistar vol dir posar en una cista, un altre dels mot perduts.
El DCVB mostra:
ENCISTARv. tr.
|| 1. Posar dins una cista o altre recipient per al transport o per a estojar (Mall., Men.); cast. envasar. «Hem d’encistar figues». «Ja hem encistat es porquim dins ses aufàbies». Y qualcú d’es meu plorar | ses butxaques se’n encista, Ignor. 44.
|| 2. Posar fils o cordes en forma de xarxa a la boca d’un paner, cistella o altre recipient, per evitar que surti el seu contingut (Mall.).
|| 3. fig. Encabir, posar moltes coses a un lloc estret (Mall.). Jo no recordava cap fisonomia… fora de ses que cada diumenge miravan l’ofici ensistades entre el cor y l’altar major, Maura Aygof. 8.
Fon.: ənsistá (Mall.); əɲʃistá (Men.).
Etim.: derivat de cista.
CISTAf.
|| 1. Recipient fet de verducs i de canyes, que només té cosa de mig pam d’alçada i un pam i mig o dos de diàmetre (Artà); cast. cestito.
|| 2. Recipient fet de llata, rodó, de devers dos pams de diàmetre, amb una voreta que s’alça cosa de mig pam, i serveix per escalfar figues o altra fruita (Artà). Urons de figues seques, cistes de panses, barrals de vin blanc, Alcover Rond. vii, 160.
|| 3. Tapadora bombada, d’espart, que serveix per a tapar les portadores plenes de raïm o els coves i altres recipients plens de fruita, per tal que aquesta no caigui fora (Penedès, Mall.); cast. capacho. Per dos cistas (per les portadoras), doc. a. 1681 (arx. del convent de Felanitx).
|| 4. L’aire fa cista quan, per causa d’estar la terra molt calenta, les capes inferiors d’aire s’eleven, veient-se clarament les oscil·lacions (Penedès).
Fon.: sístə (Vilafr. del P., Mall.).
Etim.: del llatí cista, ‘cove’.
Aportació de Joan Umbert i Caterina Pons
Imatge: Google/Figuera (Google mostra un dibuix de Guillem Nadal fet per a una de les fitxes didàctiques de ses Sitges)
Anotació personal: “cista” era una paraula habitualment usada per ma mare, “Ferrera” de Son Carrió: “Cista amb tàpara”