La forma que se solia dir aquí era “estabetxos”, però de forma més estàndard s’escriuria “estebeigs” (que és com surt al diccionari). Sobretot l’accepció 2 me sona sentir-la d’infant, ara, però, almanco jo, fa temps que no la sent.
Significat:
1. Estabor, soroll fort i confús (Mall., Men.); cast. ruido, rumor.
2. pl. Moviments agitats i combinats amb paraules pronunciades amb gran excitació (Mall.); cast. aspavientos.
Grafies documentades: “Es batle y es missatjes surten corrents, cridant com a locos:—Aquest pich el tenim! deyen fent estabetxos”, Alcover Rond. i, 176.
Etimologia: derivat de l’arrel tab– que es troba en tabustol, tabola, tabuixar, etc.
(Fonts: diccionari Alcvoer.Moll)