Anys enrere, a principis d’hivern, era habitual trobar a la plaça venedors d’olives. En solien dur de vàries classes dins “canatros ovalats”  i es venien a tant s’almud.

La gent comprava un, dos o mig almud  d’olives per salar. Si no vaig errat els darrers almuds que vaig veure eren cilindres metàl·lics.

La compra i venda d’olives a la menuda és una activitat perduda, com ho és l’almud, la mesura de capacitat que s’utilitzava en la transacció comercial.

El DCVB mostra:

ALMUDm.
|| 1.Mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques; cast. almud. lll. almuds de ciuada censals et V. garbes ll. despelta, doc. primera meitat segle XII (Miret Doc. 16).En el Ribagorça equival a la dotzena part de la faneca i a la sisena part del quartal (Bonansa, Sopeira); la mateixa equivalència té en el Pallars (segons nota recollida a Sort); a la ciutat de Lleida, l’almud com a mesura de blat és la novena part de la faneca. Al Baix Aragó l’aumud és la quarta part del quartal i ve a ser 1’9 litres (Calasseit). Al Regne de València l’almud o armud és la quarta part de la barcella i equival a un poc més de quatre litres (Val., Cast., Sueca, Gandia, Alcoi, Tàrbena, Al., etc.); cada almud conté 4 quarteronets, i cada quarteronet 8 mesuretes; segons l’antiga mesura de València l’almud era la quarantavuitena part del cafís, com es dedueix d’aquesta apuntació: «el cafiz de la civada a la dita mesura a setze besties lo dia, e vendrà per bestia tres almuts» (Ordin. Palat. 172). A Tortosa, Mallorca i Menorca, l’aumud és la sisena part d’una barcella; ja trobam aquesta equivalència expressada per les «Costums de Tortosa», IX, xv, 7: «De la qual barcella se deuen fer VI parts, que son dits VI almuts, e ha en comte en si VI almuts, y en guisa que cascú dels VI almuts contenga en si sisena part de la barcella». La subdivisió immediata de l’almud a Mallorca i Menorca, com a moltes bandes del continent, és el mig almud(anomenat també simplement mig: «un mig», «dos mitjos»); ja ho diuen les Cost. Tort., ibíd.: «Ha-y mig almut, que deu contenir en si la dotzena part de la barcella, e no meyns ne més». A Eivissa l’almud conté quatre quarterans.
|| 2. Recipient de fusta o de metall capaç de contenir una quantitat equivalent a dita mesura; cast. almud. Dos almuts ferrats, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Lum jus l’almud | ell vol posar, Spill 7982. «Tan forta és sa meua amor | que en tu, Miquel, he posada, | com una estaca aficada | dins un aumud de segó» (cançó pop., Manacor).
|| 3. Soc que va ficat dins el centre de la mola (del trull per moldre la pasta dels fideus) i dins el qual balla el cap inferior de l’abre del trull (Llucmajor).
Loc.—a) Set aumuds no fan barcella: ho diuen d’una cosa formada de parts molt petites, de la qual han de mester un gran nombre per arribar a la mesura deguda (Palma).—b) Tenir es cap dins s’aumud: no sentir un quan el criden, encara que el criden prou fort (Palma, Manacor).—c) Dur-se’n (qualcú) s’aumud p’es cap:sortir perjudicat d’un negoci o d’una acció de la qual s’esperava treure profit (Mall.).—d) Fer s’aumud: defecar (Palma).—e) Sentar-se en lo mig armud: fer bancarrota, retre’s, abandonar un negoci o treball (Val.).

Etim.: de l’àrab al-mudd, mat. sign. (Eguílaz Glos., s. v.).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google