Travelant travelant, aprenen a caminar
Ni el DCVB ni el Corpus de fraseologia en mostren significat. S’entén sense explicacions. Però, com s’intentarà fer amb la present recreació, se li hagués pogut treure un poc de suc.
Sempre l’he sentit amb to amorós, llevant transcendència a una possible errada. Una manera de dir “no et preocupis, en tornar-hi anirà millor”.
En aquest cas, com en alguns altres, la cultura popular mostra plena sintonia amb les aportacions recents de la ciència.
Amb tot i amb això errar-se, travelar en llenguatge del refrany, te mala premsa. “Sempre t’equivoques!”, “vas errat!”, “això està malament!” són locucions ben habituals en la parla de la nostra cultura. Es una manera que te la persona que qualifica de situar-se per damunt aquell que presumptament s’ha errat.
De res no serveix que adesiara s’assenyali que s’aprèn més de les errades que no dels encerts.
I tanmateix l’errada és font de creixement. Ho constata Maturana al assenyalar que a la Declaració Universal de Drets Humans, n’hi falten tres. El 31è seria el dret a equivocar-se.
D’altra banda Kathryn Schuls en el seu “En defensa del error. Un ensanyo sobre el arte de equivocarse” s’esplaia explicar de forma divertida perquè ens resulta tan gratificant estar situats en la certesa i tan irritant equivocar-se.
En definitiva, assumir el refrany, acceptar i aplicar el contingut, ens situa en una inequívoca posició didàctica.
(Imatge de Google)