Banyar a algú l’orella de saliva
A vegades els refranys coneguts es fan presents per circumstàncies ben diverses. una paraula, una eixida, una interpretació… altres vegades no és així. Fullejant el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera, tot cercant refranys als quals es pogués treure suc positiu, l’atenció es centre, per un moments, en el refrany que es presenta. La imaginació em va transportar a la infantesa i en aquells moments de jocs de bolles en la part terrosa -encara no empedrada- del tancat del Lloc Sagrat. En aquelles saons No em banyaràs l’orella, en to burleta, era una manera de dir “et pots esforçar però tanmateix jo et guanyaré la bolla”
Banyar l’orella o el nas d’algú, segons el Corpus, significa això. Guanyar-li, esser-li superior en alguna cosa.
De forma paral·lela el refrany també em transportà a una de les darreres lectures, “Irracioanlidad: El enemigo interior” de Stuart Sutherland. Segons aquest autor una de les fonts de l’habitual irracionalitat n’és l’excés de confiança.. Fonamentant-se en una teringa d’experiments fets per altres investigadors arriba a varies interessants conclusions. Una d’elles és que, per exemple, bona part dels conductors (95%) considera que ells són conductors més afinats que la mitjana.
De la mateixa manera que bona part de la població enquestada creu que viurà més anys que la mitjana. Cosa semblant sol passar en els exàmens, de banda temes d’atzar i del que hom pugui dir, en general, els estudiants pensen haver fer més respostes correctes de les que realment feren.
Les generalitzacions sempre son perilloses però, es pot assenyalar que, moltes vegades, pensam que, en la majoria de coses, “banyam l’orella al que tenim al davant”. No sempre aplicam raonaments lògics i, adesiara, ens pensam ser millors del que realment som.
Imatge de Google