A mesura que passen els anys, hom se n’adona de la nefasta instrucció (que no formació) de l’escolaritat franquista que va sofrir la meva generació. Tant pel que fa a l’escola primària amb els diversos mestres a Sant Llorenç, com després la sequndària a l’Institut Ramon Llull de Manacor, com la posterior formació de magisteri a l’Escola Normal. Excepcions a banda… per llogar-hi cadiretes!.
I amb tot i amb això, si fa no fa, ens n’hem anat sortint.

Si mes no en el meu cas, no en vaig saber treure amor ni per la literatura (amb donya Joana), ni per les matemàtiques (amb don Martí) ni per les ciències (amb don Joan). Formació controlada i enllaunada…perquè res no es pogués moure!.

Llegir, ara, “El hombre anumérico”  de J.A.Paulos és converteix en tot un redescobriment.