A vegades, caminant pel carrer, en senten converses parcials.
L’altre dia vaig sentir un clar  “-No siguis bamba!”. . Per l’entorn vaig deduir que era una persona que xerrava amb la seva cusseta.
Feia temps que no sentia la paula: bamba. Mira una altra a l’enfilall!

El DCVB mostra:

1. BAMBAf.
|| 1. Espècie de coca (Ll., Val., Alcoi).
|| 2. adj. a) Pasta bamba: pasta de farina, ous, sucre i oli (o saïm), molt blana i fina (Mall.). Pren un panet de pasta bamba, Ignor. 79.—b) Coca bamba: coca feta de la dita pasta (Mall., Men.). A menjar bescuit y coca bamba y a beure resolis, Rosselló Many. 87.
|| 3. Part baldera o sobrera d’una roba, que fa rues (Llofriu).
|| 4.Dona beneitona, de poc enteniment (Mall.); cast. clueca, babazorra. «Jo som estat a Deià, | a Lluc i a moltes de bandes; | n’he vistes moltes de bambes, | però com tu no n’hi ha» (cançó pop. de Manacor).
|| 5. Embadaliment, estat de torbació de l’enteniment per excés d’admiració (Escrig-Ll. Dicc.); cast. embobamiento.
|| 6. Casualitat feliç, bona sort (Cat.); cast. chiripa. Estar de bamba o tenir bamba: guanyar sovint en un joc o rifa; estar de sort (Aladern Dicc.).
Fon.: bámbə (or., mall., men.); bámbɛ (Ll.); bámba (val.).
Etim.: de la rel bamb-, onomatopeia del balbuceig o d’una cosa inflada i buida.

2. BAMBA ant.
var. de Wamba, nom d’un rei visigot d’Espanya. Bamba regnant, Spill 7189. Qui per son nom s’appellaua Bamba, Boades Feyts 80.

Nota. El DCVB es clar testimoni del masclisme de la nostra societat.
Imatge de Google. (“La bamba” també és un ball)