«Desiderata» és el títol d’un famós poema que es va fer molt popular en els anys seixanta, sobretot dins els ambients hippies. La llegenda deia que s’havia trobat en una església de Baltimore el 1692, però en realitat era obra del filòsof Max Ehrmann i es va conèixer a la seva mort, quan la seva dona va publicar tota la seva obra poètica.
Va esser el darrer article que va publicar Flor de Card en la seva primera època, el juny de 1975. Per si algú no el coneix, vet-lo-aquí:

Camina plàcid entre el soroll i la pressa,
i pensa en la pau que es pot trobar en el silenci.
Quan et sigui possible i sense rendir-te,
mantingues bones relacions amb totes les persones.
Diguès la teva veritat d’una manera serena i clara,
i escolta els altres,
fins i tot el maldestre i ignorant,
també ells tenen la seva pròpia història.
Evita les persones sorolloses i agressives,
ja que són una nosa per a l’esperit.
Si et compares amb els altres,
et tornaràs va i amargat
doncs sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.
Gaudeix dels teus èxits el mateix que dels teus projectes.
Mantingues l’interès en la teva pròpia feina,
per humil que sigui,
doncs és un veritable tresor en el fortuït canviar dels temps.
Sigues caut en els teus negocis,
ja que el món està ple d’enganys.
Més no permetis que això no et deixi veure on és la virtut,
perquè hi ha moltes persones que s’esforcen per aconseguir nobles ideals
i la vida està plena d’heroisme.
Sigues sincer amb tu mateix,
especialment, no fingeixis l’afecte,
i no siguis cínic en l’amor,
doncs enmig de totes les arideses i desenganys,
és perenne, com l’herba.
Acata dòcilment el consell dels anys,
abandonant amb gràcia les coses de la joventut.
Conrea la fermesa de l’esperit perquè et protegeixi de les adversitats sobtades,
molts temors neixen de la fatiga i la soledat.
Per sobre d’una sana disciplina,
sigues benigne amb tu mateix.
Ets una criatura de l’Univers,
no menys que els arbres i les estrelles,
tens dret a existir,
i encara que no ho destriïs,
indubtablement l’univers marxa així com cal.
Per això has d’estar en pau amb Déu,
sigui com sigui que el concebeixis.
Qualsevulla siguin els teus treballs i aspiracions,
conserva la pau amb la teva ànima en la bulliciosa confusió de la vida.
Malgrat les seves farses, penalitats i somnis fallits,
el món és encara bonic.
Sigues prudent.
Esforça’t per ser feliç.