La flor de la cardassa em ve com anell al dit per sustentar la idea: ¿on és la línia divissòria entre el “propi relat” que vaig construint amb els pensament conscient i els pensaments incontrolats del somnis?.
Socialment hem anat substituint la cardassa del cardassar per un camp de cards i un card florit. Ni ens va ni ens vé i és útil. Per què li hauriem de donar voltes?.
Aplicat en el pensar de cada dia, sembla ser que sols la consciència delimita la presumpta realitat dels somnis, però, “controlam” la consciència?. En cas d’absència de control precís, no tiren, els pensaments, pel seu vent?.