Hem d’acceptar com a cosa lògica que a bona part de les persones empadronades a Sant Llorenç el tema de la llengua els patina, un poc o del tot. Els interessos són uns altres. .
Però també s’ha d’acceptar que a una altra part, potser més petita, el tema de la llengua els preocupa. Potser per dos motius, perquè és la llengua en què aprengueren a xerrar i estimar; i també perquè consideren que la llengua d’una terra és molt més que una simple eina de comunicació.
Per a aquest segon grup m’ha semblat interessant el contundent article de Sabastià Alzamora a l’arabalears.cat: “Unides Podem i la llengua balears”
Bon article; en el seu estil, encara que a vegades no comparteixo les seves opinions tampoc em perdo la seva columna diària ,escriu molt bé; sol ser clar, directe, incisiu , amb aquest toc sarcàstic. A destacar també d’ell uns dels millors articles que he llegit aquests anys ” LLibertat per anar a lloure” i ” Un turista una reverència “. També he llegit la seva darrera novel·la que no té desperdici Reis del món.Basat en la vida de Joan March ( Verga) i l’amistat amb el filòleg i el savi Joan Mascaró. Els dos de Santa Margalida.
Gràcies per la informació i les referències. M’has despertat la curiositat.