Es una proposta indirecte d’un twiter d’Optimot referit a “averia”.
Resulta curiosa la semblança en la pronúncia d’ambdós mots: avaria i averia.
Amb negreta destac les accepcions, gairebé perdudes, del nostre entorn.
“Ha tengut avaria!”, tant es podia referir a un sotrac en la salut, com a una pèrdua imprevista.
D’altra banda els matancers saben ben bé que és l’averia negre
El DCVB mostra:
1.AVARIA
|| 1. pl. ant. Despeses ocasionals o imprevistes, produïdes per incidents circumstancials d’una navegació o d’un procés; cast. averías.
|| 2. Deterioració incidental d’una cosa transportada o d’un vehicle; cast. avería. M’ha fet oblidar del tot la avería de la pobra barqueta, Aguiló Fochs foll. pròl.
|| 3. met. Deterioració o dany produït en algú per la vellesa. Les averies | de sa persona | alguna stona | ella spiava, Spill 2522.
Fon.: əβəɾíə (or.); aβeɾía (occ.); əvəɾíə (bal.).
Etim.: de l’àrab ʿawārīya, ‘mercaderies avariades’ (cfr. Dozy Suppl. ii, 189; Vidos Storia 218-224; Corominas DECast, i, 337).
1. AVERIA f.
|| 1. a) Animals domèstics en general, sien bestiar gros, sien gallinam o conills (Penya-roja, Freginals). A Xiva de Morella s’usa en pl.: «Vaig a dar menjar a les averies».—b) Bestiar de peu rodó (Ponts).—c) Bestiar boví (Senterada).—d) Animal de peu rodó (Reus, Lleida, Castelló de Farfanya, Vimbodí, Balaguer, Calasseit).—e) Bístia de treball, sia cavallina, sia bovina (Sidamunt).—f) Averia bovina: bestiar boví (Rojals). Vuyt caps de aueria bouina, doc. a. 1706 (arx. de Montblanc).
|| 2. pl. a) Conjunt de vísceres d’un animal mort per menjar-lo (Men.); cast. menudos.—b)Carn de porc adobada amb certs ingredients i convertida en farciment de botifarrons i camots (Mall.).
Etim.: derivat de haver ‘riquesa’, ‘coses que un posseeix’ (cfr. el prov. avè ‘bestiar de llana’).
Imatge de Google: Averia negre