Sobre la imatge d’una pell esquinçada per una esgarrinxada qualsevol una frase que vol sintetitzar un farcell d’experiències acumulades.
A ningú li agrada que un altre, sense més ni pus, actuï a contrasentit. En aquests cas, no es fa referència als contrasentits il·legals -com podria ser transitar per una direcció prohibida-, sinó al contrasentit, ben lícit, de no seguir les imposicions del costum habitual. Per exemple asseure’s en el lloc, ara desocupat, però habitualment utilitzat per una altra persona.
Sembrar arbres de forma, aparentment, desorganitzada. Començar el dinar menjant la fruita. Asseure’s sense seguir la regularitat d’un cercle. Portar un vestit que desentona de la generalitat. Una obra d’art, famosa i reconeguda que, a tu, no t’aporta res…en podrien ser altres exemples.
I es que el grup imposa els seus criteris. No atendre aquests criteris, implícits, no normatius ni pactats, pot crear rebuig.
El castellanisme “raro” sol ser l’etiqueta per definir les actuacions que surten de la norma.
Gràcies Miquel. Sempre es bò fer-se preguntes.