EC12 Mentides i enganys.

Mentides i enganys (L’oronella i les seves cries).

Justificació:

Adesiara la naturalesa et fa regals. L’observació de la conducta de “la vella” -no vaig poder destriar si eren els dos membres de la colla o sols la mare- alimentat tres oronelletes -per a nosaltres “nonelles joves”- va traslladar el pensar al que, fa anys, havia llegit en el conegut llibre “El gent egoista”.

Segurament feia poc que havien abandonat el niu, vull dir que ja volaven -altrament no haguessin pogut arribar a la branca morta del lledoner que hi ha just davant ses cases- però encara no disposaven de l’habilitat d’anar a caçar, soles, els mosquits per alimentar-se,

Experiència:
Simple observació directe. Mirar si es seguia un ordre determinat a l’hora de dipositar el menjar en el bec obert que les cries oferien al veure com l’adulta s’atracava al grup. Les primeres visites van ser regulars, menjaren una rere l’altra, però ben aviat l’ordre es va desbaratar. ¿A quina de les cries s’atracava l’adulta per dipositar el mosquit que havia caçat?. A la que més fort giscava? A la que primer movia les ales?. Ho feia a l’atzar?.
El desconeixement fa que no pugui respondre els interrogats, però l’observació directe em va mostrar que no es seguia un ordre estricte, sinó que hi jugava el desig o la gosadia de cada una de les cries.

Va ser arribar a casa, cercar el llibre i rellegir el capítol. Efectivament els individus, en aquest cas, cada jove oronella enganyarà i mentirà sobre la fam que té. Responent així al concepte de gen egoista: “Som màquines de supervivència, autòmats programats amb la finalitat de perpetuar l’existència dels egoistes gens que albergam en les nostres cèl·lules”.
Fonts: Dawkins, R. (1976) “El gen egoista. Las bases biològicas de nuestra conducta”. Barcelona:Salvat (2002). En el cas dels enganys de les butzetes d’un niu fa referència a les publicacions de A. Zahavi referides al joc de supervivència de cada un dels pollets; i també a les de D.Lack referides al tamany de les pollades, que explica l’existència del conegut “caganius” que pot viure o morir en funció de l’anyada. .

Conclusió/Proposta:
-Manllevaré les paraules a Dawkins en que acaba el capítol: “Si podem extreure una idea referida a la moralitat humana és que hem d’ensenyar als nostres fills l’altruisme ja que no podem esperar que faci part de la seva naturalesa biològica”.
-I arribats aquí, ¿què puc fer jo per “ensenyar altruisme” als meus fills? (Resposta inequívoca: essent altruista!)
(Qüestió a banda seria esbrinar que hi ha rere el concepte “altruisme”.)

Imatge -no gaire nítida- on es pot veure l’adulta ales esteses i les tres cries que esperen posades en diferents brots.
Imatge destacada de Google

Un pensament a “EC12 Mentides i enganys.

  1. ¿A quina de les cries s’atracava l’adulta per dipositar el mosquit que havia caçat?. A la que més fort giscava? A la que primer movia les ales?. Ho feia a l’atzar?.
    A la que demostra que té més gana,és selecció natural.Tots els ocells ho fan així,que jo sàpiga

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.